Augmenten els productes sense instruccions en catal o castell . 
J . 
Albarrn Bugi . 
18.01 . 
2005 10 : 15 h . 
La distribuci de productes de gran consum sense instruccions en catal o en castell s' est disparant darrerament a Barcelona . 
Cada vegada s ms dificults saber d' on ve un producte ; 
no se sap qui l' ha fet ni per on ha entrat i aquest fet dificulta el control del seu etiquetatge , segons va denunciar ahir a Esteve 20 minutos Canteria , president de l' Agrupaci de Botiguers i Comerciants de Catalunya . 
Txec , xins , rus o rab sn algunes de les llenges en les quals es poden trobar les instruccions de molts d' aquests productes ( entre els quals , electrodomstics i joguines ) . 
En noms algunes excepcions es poden trobar en catal i en molts casos tampoc hi sn en castell , un fet contrari a la normativa d' etiquetatge . 
Ms inspeccions . 
En el darrer mes els inspectors de Consum han vingut tres vegades per comprovar l' etiquetatge dels meus productes , va assegurava ahir Hussein Iftikar , qui fa 10 anys que t una botiga al carrer Princesa , una de les rees on es venen ms productes d' importaci asitica . 
Els electrodomstics de primer preu ( els ms barats ) i de marca prcticament desconeguda sn els que ms sovint incompleixen les normes d' etiquetatge , tal com va assegurar Joan Rubio , encarregat i propietari de Serna Bach , una botiga d' , electrodomstics tamb ubicada al carrer Princesa . 
Aquests productes ( especialment vdeos , DVD , televisors i cadenes d' alta fidelitat ) vnen de la Xina i Corea , entre d'altres pasos asitics , segons Rubio . 
Aquest venedor afegeix que les grans marques s que acostumen a complir la normativa . 
L' Oficina Municipal d' Informaci al Consumidor de l' Ajuntament de Barcelona ha aconsellat als ciutadans que comprin algun electrodomstic durant aquests dies de rebaixes , que exigeixin que vinguin amb el llibre d' instruccions en catal o , com a mnim , en castell . 
Protesta pels transgnics . 
Foto : Germn Gonzlez ACN . 
18.01 . 
2005 10 : 24 h . 
Mig centenar de membres de la plataforma Transgnics Fora van tancar-se ahir ( a la foto ) tres hores al Consell Certificador d' Agricultura Ecolgica de Catalunya per oposar-se al projecte de llei sobre la coexistncia de cultius ecolgics , convencionals i transgnics . 
El portaveu de la plataforma , Albert Ferrer , va declarar ahir davant dels Mossos per l' acci de protesta del juliol a Gimenells . 
Benedicci de les mascotes per la festivitat de Sant Antoni . 
Foto : Jordi Soteras . 
18.01 . 
2005 10 : 28 h . 
Els propietaris d' animals domstics van poder ahir dur-los perqu els benessin ( a la foto ) , aprofitant els Tres Tombs de Sant Antoni , que van arribar a l' edici 180 . 
La cavalcada , en la qual va participar la secci muntada de la Gurdia Urbana , va finalitzar a la plaa de Sant Jaume . 
Diverses entitats de defensa dels animals van difondre les campanyes d' ajuda a gossos i gats abandonats , aix com la defensa dels porcs senglars de Collserola . 
Aparcar gratis al centre ser impossible a partir del maig . 
Jordi Mumbr . 
18.01 . 
2005 10 : 31 h . 
La zona verda , que obligar a pagar per estacionar a qualsevol lloc del centre , comenar a funcionar a partir del mes de maig , segons ha comunicat l' empresa dels vigilants als seus treballadors . 
Parallelament , la zona blava deixar de ser de franc als migdies ( entre les 14.00 i les 16.00 h ) , i s' haur de pagar des de les 9 fins a les 20 h . 
El calendari previst , per , pot ser que es retardi lleugerament en funci dels preparatius necessaris per posar en marxa la zona verda . 
A ms d' encarregar la pintura , des de l' rea de Via Pblica estan tramitant la compra dels parqumetres i la formaci dels 200 agents de la zona blava que s' afegiran als 130 que hi ha ara en plantilla . 
Aquests empleats tamb es cuiden de l' estacionament a les zones de crrega i descrrega . 
42.000 aparcaments . 
En total , Via Pblica espera transformar 42.000 aparcaments que actualment sn de franc en zones verdes . 
En aquests espais , els vens residents hauran de pagar un euro per poder estacionar tota la setmana a prop de casa seva , tot i que no tindran la garantia de trobar lloc . 
Els no residents , en canvi , hauran de pagar 2,50 euros l' hora per poder aparcar . 
L' objectiu principal de les zones verdes , segons l' Ajuntament , s motivar que els no residents que vulguin anar al centre deixin el vehicle fora de la ciutat per evitar aix la congesti . 
A tot Ciutat Vella . 
La zona verda s' aplicar a Ciutat Vella i a L' Eixample en la seva totalitat , i en els punts ms cntrics de la resta de districtes . 
El cobrament de la zona blava al migdia s' aplicar amb el mateix criteri , i s' haur de pagar en un 80 de totes les places existents . 
Coincidint amb aquest canvi , els treballadors de la zona blava es dividiran en dos torns ( mat i tarda ) i es complir aix una antiga demanda del collectiu . 
. Tsunamis 
Jordi Petit . 
18.01 . 
2005 10 : 42 h . 

MSF vol augmentar el seu fons genric per a emergncies i aix poder actuar d' immediat on sigui , per si la gent es rasca la butxaca per a un fi determinat o un lloc concret , aix s' ha de respectar i aplicar de forma estricta . 
prefereix una lli tica de transparncia . 
La solidaritat per efecte del tsunami ha estat exemplar , per no oblidem que cada setmana hi ha igual nombre de morts al mn per efecte de la fam i les malalties ; 
la diferncia es que aix es menys meditic i sense turistes entre les vctimes . 
Una altra consideraci s definir el lmit entre la tasca humanitria de les ONG i els deures dels Estats i la comunitat internacional : qui ha de reconstruir aquests pasos ? 
Passa igual a petita escala , hi ha serveis que fa el voluntariat , per exemple cuidant malalts o discapacitats , per , fins a quin punt no ha de ser l' Administraci qui resolgui aquests serveis ? 
Hi ha tsunamis a tot arreu . 
Queixes pel sorteig per poder tocar al carrer . 
J . 
M . 
19.01 . 
2005 09 : 28 h . 
Des de fa tres dies , els msics que toquen als carrers de Ciutat Vella tenen un lloc i un horari establert . 
La majoria d' ells ha vist amb bons ulls la decisi del districte de Ciutat Vella , que copia la iniciativa de regular els msics que ja fa el metro . 
Tot i aix , alguns d' ells no troben b la manera com es fa el sorteig . 
De moment , cada dilluns , a les nou del mat , els msics entren al centre cvic del convent de Sant Agust i all el donen un nmero . 
A les 9.20 fan el sorteig i el guanyador comena escollint un dels 23 llocs on poden tocar . 
Un dels msics , Gualter Sala , denuncia que hi ha gent que viu de tocar al carrer i no pot estar pendent d' un sorteig , i proposa que es faci una cua a l' entrada i que s' esculli per ordre d' arribada . 
L' encarregada d' apuntar-los , Romina Fusco , va assegurar ahir que s la primera setmana que es fa aquest sistema i que estudiaran la proposta d' en Gualter . 
La dona dispara la demanda de feines de mitja jornada . 
Sara Riera . 
19.01 . 
2005 12 : 27 h . 
La contractaci a temps parcial s' ha disparat a la comarca del Barcelons en l' ltim any i ha afectat sobretot el collectiu de dones . 
Amb les xifres a la m , al 2004 aquests contractes van augmentar un 30 ( se'n van fer 304.000 , 70.000 ms que al 2003 ) . 
L' auge d' aquesta modalitat contractual , que estableix jornades de treball ms redudes , respon als nous fenmens socials i a la cada cop major incorporaci de la dona al mercat de treball . 
Treball de mitja jornada . 
Segons van revelar ahir a 20 minuts fonts de l' Observatori del Pacte Territorial del Barcelons , sn cada vegada ms les dones que decideixen reinserir-se al mercat laboral a l' rea de Barcelona . 
Per , enlloc de fer-ho mitjanant contractes de llarga durada , de 35 o 40 hores , trien d' altres opcions . 
52,1 dels contractes nous realitzats durant l' any 2004 a la ciutat de Barcelona van fer-se a dones , mentre que el 47,9 van ser per a homes Entre els contractes ms comuns hi ha els de mitja jornada o els treballs el cap de setmana . 
Aquestes modalitats les faciliten , sobretot , els comeros , perqu cada vegada se'ls fa ms complicat trobar persones disposades a treballar , a ms dels dies laborables , alguns dissabtes i diumenges o els festius . 
Els municipis amb estructures productives orientades al sector terciari sn els que tenen un nombre ms alt de contractacions de dones . 
Santa Coloma de Gramenet , amb una clara estructura de serveis , ha aconseguit desmarcar-se d' altres poblacions , com Sant Adri de Bess , que t una estructura directament orientada a la indstria energtica i un alt percentatge d' homes contractats . 
Treball de sis mesos . 
Per durada , els contractes de ms de sis mesos han estat els ms dinmics el darrer any . 
La contractaci masculina ha augmentat al 2004 un 18,1 i la femenina ho ha fet un 23,5 respecte del 2003 . 
Un espectacular incendi arrasa una nau industrial de L' Hospitalet . 
Julio Bravo . 
19.01 . 
2005 09 : 36 h . 
Un incendi amb un dens i negre fum va provocar ahir l' alarma al barri del Gornal de L' Hospitalet . 
El foc s' hauria iniciat per les guspires que han saltat d' un bufador que manipulaven dos empleats que desmantellaven una nau en dess de l' empresa Cofrusa , dedicada a la distribuci d' aliments congelats . 
Fins a 18 dotacions de bombers van participar en l' extinci del foc . 
Els dos treballadors van haver de ser atesos per haver inhalat fum . 
Denuncien que Renfe no dna prioritat als usuaris de mobilitat reduda als ascensors . 
Andrs del Castillo . 
19.01 . 
2005 09 : 38 h . 
No hi ha cap distintiu . 
Usuaris dels trens de Rodalies de Renfe han demanat a la companyia que es posi algun tipus de distintiu en els ascensors per pujar al vestbul de l' estaci de Plaa Catalunya perqu els passatgers tinguin clar que la gent amb dificultats de mobilitat o que van carregats amb maletes o carrets de nens tenen prioritat . 
L' empresa ferroviria reconeix que no hi ha cap distintiu en els elevadors que especifiqui aquest s prioritari , tot i que assenyala que els ascensors compleixen tots els codis d' accessibilitat . 
Llus Perramon , un usuari de Sant Cebri de Vallalta ( Maresme ) , s' ha trobat diverses vegades amb l' incivisme d' algun passatger que no ha volgut cedir-li el seu lloc perqu pugi amb el carret del seu fill fins al vestbul . 
La gent s molt egoista i incvica i potser Renfe els hauria de recordar d' alguna manera que l' ascensor s per a les persones que tenen dificultats per pujar per les escales mecniques , afirma amb rotunditat aquest usuari , que tamb denuncia que la majoria de dilluns est espatllat un dels dos ascensors que donen accs al vestbul de Plaa Catalunya . 
No tenen aquest problema els passatgers que baixen de l' exterior al vestbul , ja que en els ascensors de TMB s que s' especifica que sn per a l' s de persones minusvlides . 
El consum de porros entre noies adolescents s' ha triplicat en vuit anys . 
Sevillano . 
19.01 . 
2005 09 : 40 h . 
Cada vegada sn ms les adolescents que experimenten amb els porros . 
Si l' any 1996 noms un 4,8 deien que els havien provat , el 2004 ja ho havia fet el 14 . 
Entre els nois el consum tamb ha augmentat , per de manera molt ms moderada , del 8,9 al 14,7 . 
Aix pel que fa a l' etapa dels 13 als 16 anys . 
Quan arriben als 16 el consum s' iguala entre nois i noies ( quatre de cada deu han fumat alguna vegada ) , segons un estudi de l' Agncia de Salut Pblica de Barcelona ( ASPB ) . 
El primer i el tercer curs d' ESO sn les etapes ms crtiques , per l' increment del consum , segons va alertar ahir Manel Nebot , de l' ASPB . 
L' estudi va comprovar que , a primer , menys del 2 dels alumnes havien provat el cnnabis , mentre que a segon ja asseguraven haver fumat porros el 9,7 dels nois i el 6,7 de les noies . 
Els experts asseguren que els adolescents no sn conscients del risc per a la salut . 
Nebot va recordar que el cnnabis afecta la memria , la concentraci i la percepci . 
La Grama s imparable . 
Cristina Castaer . 
19.01 . 
2005 11 : 14 h . 
El segon assalt del duel catal de la Copa del Rei va servir per confirmar que la Gramenet s ja un dels equips revelaci de la competici . 
Malgrat la derrota d' anit a Lleida , el conjunt de Santa Coloma va fer servir el seu avantatge de dos gols del partit d' anada per continuar viu al torneig . 
La Gramenet , a ms , es converteix aix en l' nic representant catal de la Copa del Rei . 
Els homes de Miguel Rubio , entrenador del Lleida , van dominar tot el partit , per no van aconseguir marcar fins al minut 38 . 
Amb l' expulsi del colomenc Gracia , el Lleida va apurar les seves opcions , per sense xit . 
El darrer pacte de competitivitat signat per empresaris i sindicats inclou com una de les mesures la construcci de ms autovies . 
En canvi no veig cap intenci de millorar el transport ferroviari , que s un dels pitjors d' Europa . 
Tot aix en la mateixa setmana en qu surt a la llum l' informe anual del WWI , que dibuixa un panorama mediambiental desolador a tot el planeta , i aqu el que volem s destrossar ms boscos i camps de cultiu . 
Dels empresaris no espero res de bo pel que fa al medi ambient , i pel que fa als sindicats , el que puc dir s que amb sindicats com aquests no s estrany que el mn vagi com va de malament . 
L' INEM no informa . 
Jos Bespn . 
19.01 . 
2005 11 : 53 h . 
M' he assabentat , arran d' inscriure'm en unes oposicions , que estic donat de baixa de l' INEM des de l' any 1999 . 
Jo no m' he donat de baixa . 
La ra , segons m' han dit avui , s per haver deixat d' anar a segellar . 
Per qu no em van informar que em donaven de baixa per no anar a segellar ? 
Desconeixia que em donessin de baixa . 
Desconeixia que tingus l' obligaci d' anar a segellar cada tres mesos , fins i tot quan treballs . 
Desconeixia que hagus d' informar sempre de la meva situaci laboral , i ms tenint en compte que introduint el meu DNI als seus ordinadors tenen accs al meu historial laboral sempre que vulguin i en tot moment . 
Desconeixia que ells no tenen l' obligaci d' informar-me de les ofertes de feina ni d' interessar-se per la meva situaci laboral . 
Desconeixia que noms jo tingus obligacions . 
Ciutat Vella posa limitadors del volum de msica als locals d' oci . 
Jordi Mumbr . 
20.01 . 
2005 02 : 54 h . 
Ciutat Vella potenciar la installaci d' aparells que limiten el volum dels equips de msica dels locals d' oci nocturn que sobrepassen els decibels permesos . 
La mesura ja s' aplica , per el districte va anunciar ahir que t la intenci d' estendre-la . 
El gerent de Ciutat Vella , Jordi Parayre , va explicar a 20 minuts que encara que hi hagi locals insonoritzats , la msica pot molestar els vens en funci del volum . 
Per solucionar-ho , els dijous , divendres i dissabtes els inspectors van als pisos dels vens ( el temps d' espera per a les inspeccions s , com a mxim , de dues setmanes ) i calculen a quants decibels ha d' estar l' aparell de msica . 
Un cop fixat el volum , l' installen . 
Tota llei t trampa Ja hi ha locals que es dediquen a trucar l' aparell o fer-li el pont , per poder tornar a apujar la msica , va lamentar Parayre . 
Els locals que acumulen moltes denncies poden ser precintats . 
Per tal de pressionar l' Administraci i assessorar els vens , ahir es va constituir la Coordinadora de Barris de Barcelona Contra els Sorolls i els Aldarulls . 
El seu president , Andreu Mora , va explicar que comenaran pel soroll que generen l' oci , les sirenes i la recollida d' escombraries . 
Vens del Clot pengen 600 pancartes als balcons perqu enfonsin l' AVE . 
J . 
Albarrn Bugi . 
20.01 . 
2005 02 : 56 h . 
El missatge AVE , profunditat , vibracions penja ja de gaireb 600 balcons de l' encreuament dels carrers Clot , Mallorca i Espronceda . 
Els vens d' aquesta zona temen que el pas de l' AVE generi vibracions en passar soterrat pel carrer Mallorca , ja que perdr profunditat a partir de l' avinguda Meridiana i tindr tres o quatre metres de profunditat a l' alada del carrer Espronceda , segons va explicar ahir l' Associaci de Vens del Clot Camp de l' Arpa . 
Els vens reclamen que el tren d' alta velocitat passi a la mateixa profunditat que a la resta de la ciutat , a 20 i a 25 metres , segons Miquel Catass , vocal d' urbanisme de l' associaci . 
Si no es modifica el projecte hi haur vibracions i , els edificis , qui els assegura ? 
, es preguntava el ve Pere Vallejo . 
Nou ajut de fins a 240 euros per pagar el lloguer del pis . 
Andrs del Castillo . 
20.01 . 
2005 02 : 57 h . 
La Generalitat donar un mxim de 240 euros per pagar el lloguer a aquelles persones que no tenen prou recursos per accedir a un pis . 
El que es pretn s que les famlies dediquin a pagar el lloguer el 25 o el 30 del que ingressen , en funci de si cobren una o dues vegades el sou mnim , que s de 513 euros mes . 
La resta del lloguer el pagaria l' Administraci autnomica . 
Per als joves menors de 35 anys els ingressos mnims anuals per accedir als ajuts han de ser de 6.500 euros . 
Al 2005 es dedicaran 10 milions d' euros a ajudar aquestes persones . 
S' espera que se'n beneficin unes 3.000 famlies i que en tres anys es pugui fer una borsa d' entre 6.000 i 7.000 habitatges . 
Per fomentar l' entrada de pisos buits ( n'hi ha 40.000 a Barcelona ) , en les diferents xarxes d' habitatge dels ajuntaments s' incentivar els propietaris amb avals per a impagaments i ajuts de fins a 6.000 euros per a reformes . 
Les entitats que fan de mediadors entre els propietaris i els llogaters rebran 450 euros per cada contracte que signin . 
Salut adverteix que l' epidmia de grip s la pitjor des del 1999 . 
20 . 
20.01 . 
2005 03 : 00 h . 
L' epidmia de grip que pateix Catalunya no es produa amb aquesta magnitud des de l' any 1999 . 
Ho ha dit la titular de Salut , Marina Geli , que , tot i advertir de la possibilitat d' un nou rebrot , confia que remetr en els propers dies . 
Geli ho va anunciar ahir a Mollet del Valls , desprs d' assistir a l' acte de presentaci del projecte del nou hospital pblic d' aquesta localitat . 
El nou equipament tindr una superfcie de ms de 22.000 metres quadrats , donar assistncia a 150.000 persones del Baix Valls i suposar una inversi inicial de 36 milions d' euros . 
Denuncien que en alguns jutjats es desaconsella anar-hi amb un advocat . 
20 . 
20.01 . 
2005 03 : 01 h . 
Sense garanties . 
El Collegi d' Advocats de Barcelona va denunciar ahir que en alguns jutjats s' aconsella a les vctimes d' algun delicte no contractar els serveis d' un lletrat . 
s el cas de Luca Murillo , una de les dues violades per un jove de Martorell condemnat a 26 anys de pres . 
La dona , en no tenir representaci legal, no s part en el cas i , per tant , no ha tingut cap dret a recrrer la sentncia ni accedir al sumari , per exemple . 
El Collegi d' Advocats assegura que en els ltims dies s' han documentat en dos jutjats com a mnim . 
En un comunicat expliquen que el funcionari de torn diu que un advocat no s necessari , no faria ms que enredar ho tot o que no demanaria ms del que demanar el fiscal . 
El Collegi adverteix que aix suposa un perjudici per a la vctima , que veu limitada la seva defensa . 
En resposta a la carta del senyor Daniel Serefols , publicada el 13 de gener , no em sembla apropiat que vost hagi generalitzat el que li sembla que pensen tots els catalans . 
Deixa entreveure la seva ignorncia respecte el que s cultura general . 
El Nadal es un dia assenyalat . 
Quan descobreixi el seu significat li agradar viure'l . 
No pot negar que la societat en la qual vivim prov d' unes arrels cristianes . 
Partint d' aix , entenc que TV 3 no mostri cap canvi al respecte , perqu la seva opini no t ni cap ni peus . 
Dolors Vidal . 
Barcelona . 
Falta de valors en la societat . 
Llus Perramon . 
Sant Cebri de Vallalta . 
20.01 . 
2005 14 : 00 h . 
Diuen que una societat sense valors s una societat malalta . 
En aquest sentit , voldria exposar un cas per denunciar pblicament . 
Avui , com quasi cada dilluns , un dels dos ascensors de Renfe Plaa Catalunya estava espatllat . 
Jo anava amb un cotxet de nen petit , amb les dificultats que aix comporta . 
Molt amablement he demanat , a persones aparentment sense problemes fsics , que em deixessin pujar a l' ascensor , cosa a la qual s' han negat amb rotunditat . 
s lamentable que hi hagi persones sense cap tipus de sensibilitat cap a les altres i que a ms no tinguem eines perqu aquest comportaments intolerables no succeeixin . 
Per aix , jo demanaria a Renfe que poss algun tipus de rtol o senyalitzaci perqu persones amb problemes de mobilitat tinguin prioritat per utilitzar los i aix aconseguir que persones d' aquesta mena se sentin , com a mnim , avergonyides del seu comportament insolidari . 
Llus Perramon . 
Sant Cebri de Vallalta . 
El problema de les pensions . 
Fernando Garca Gonzlez . 
Vilafranca del Peneds . 
20.01 . 
2005 14 : 00 h . 
Al Pacte de Toledo es debaten totes les qestions relatives a les pensions . 
La seva lloable iniciativa va ser treure una cosa tan sensible com les pensions del debat partidista , a ms de garantir les pensions amb el pressupost general de l' Estat . 
L' objectiu de treure les pensions del debat partidista no s' ha aconseguit , per hi ha un aspecte que s que es podria aconseguir com s acabar amb l' erroni concepte de caixa nica . 
L' IPC que regular les pensions ha estat del 3,5 de mitjana a tota Espanya . 
Hi ha autonomies de tres classes : les que estan per sota del 3,5 ; 
les que hi sn i les que s'hi troben per sobre . 
Si agafem aquestes ltimes , com per exemple Catalunya , els pensionistes hi perdem el 0 4 aquest any 2004 . 
D'aquesta manera portem probablement ms de 15 anys . 
Hem perdut ms d' un 10 . 
Aix representa per a una pensi mitjana 80 euros mensuals , 1.120 anuals . 
Arreglin aquesta injustcia , si us plau . 
Fernando Garca Gonzlez . 
Vilafranca del Peneds . 
Preferncies . 
Andrs Bello . 
21.01 . 
2005 02 : 34 h . 
En aquests dies es presenten gaireb 3.000 . 
000 de firmes recollides arreu d' Espanya en defensa de la classe de religi . 
Espero que el Govern espanyol , donant fe de la seva voluntat de dileg , faci cas d' aquesta multitudinria petici . 
Els pares han de tenir dret a triar l' educaci dels seus fills . 
Segurament , per , s' excusar dient que 3.000 . 
000 de persones no sn representatives del global de la societat espanyola . 
En canvi , 30.000 homosexuals , s . 
Nou servei perqu els joves puguin independitzar-se . 
Julio Bravo . 
21.01 . 
2005 03 : 06 h . 
Oficina de suport . 
L' Ajuntament de L' Hospitalet traslladar a l' edifici Mol del Centre Cultural Tecla Sala l' Oficina Municipal de Recursos per l' Emancipaci Juvenil , un servei integral i interdepartamental que es vol ampliar davant la gran demanda . 
L' oficina vol fer un seguiment dels joves en la seva emancipaci , segons la regidora de Joventut de la ciutat , Glria Herance . 
El servei , d' assessorament i informaci , fa incidncia en tres aspectes , la formaci , la feina i l' habitatge , els tres temes que es consideren essencials perqu els joves assoleixin la plena autonomia , diu Herance . 
En formaci , hi haur un fons documental sobre sortides professionals . 
En treball , hi haur ofertes i ajudaran els joves a fer currculums i a preparar entrevistes de feina . 
En vivenda , hi haur la borsa d' Habitatge Jove de la ciutat , informaci dels drets i deures sobre el pis i hipoteques . 
A ms , monogrfics , cursos , tallers i una aula de recerca . 
El bitllet de Rodalies s' apuja un 3 , la meitat del que volia Renfe . 
20 minuts . 
21.01 . 
2005 13 : 13 h . 
La pujada de les tarifes dels trens de Rodalies de Renfe no ser del 6 , com va proposar l' empresa de transports al Govern . 
La Comissi Delegada per a Afers Econmics va aprovar ahir un increment del 3 , s a dir , la meitat del que havia sollicitat el consell d' administraci de Renfe . 
Aquesta pujada del preu del bitllet afectar tant els trens de Rodalies com les lnies regionals de Renfe . 
La decisi encara no s oficial i caldr esperar a la ratificaci del Consell de Ministres i a la publicaci al BOE de les noves tarifes per saber quan entraran en vigor . 
Per sota de l' IPC Fonts del Ministeri de Fomento van explicar que aquest augment concorda amb la poltica econmica del Govern d' establir pujades que permetin el creixement sostenible de l' economia i van afegir que l' encariment de les tarifes est lleugerament per sota de l' augment de l' IPC acumulat l' any passat , que va situar-se en el 3,2 . 
Les tarifes d' altres serveis de Renfe ja es van aprovar a finals de desembre . 
Aix , els bitllets de l' AVE i de les grans lnies es van encarir un 3,5 . 
Cal veure com s' aplicar aquest augment a les noves tarifes i si hi ha arrodoniment . 
El bitllet senzill per viatjar en els trens de Rodalies costa actualment 1,10 euros per a la zona 1 ( 1,20 ; 
1,75 ; 
2,25 ; 
2,75 i 3,50 per la resta de zones ) . 
En el cas del bonotren de 10 viatges , el preu s ara de 5,75 euros ( 7,95 ; 
13 ; 
17 ; 
20,65 i 24,30 per a la resta de zones ) . 
Digues a renfe . 
qu et sembla aquesta pujada . 
El Metro del Valls arribar a Can Roca dos anys abans amb tres noves estacions . 
20 Minutos . 
21.01 . 
2005 03 : 11 h . 
L' any 2008 . 
El Metro del Valls arribar dos anys abans del que estava previst a la zona de Can Roca de Terrassa , segons va informar ahir el Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques de la Generalitat . 
L' avanament de l' arribada del ferrocarril a Can Roca respon , segons es va comunicar , a la voluntat d' impulsar l' s del transport pblic en aquesta zona tan aviat com sigui possible , millorar el servei del Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i causar el mnim de molsties als vens . 
Tot en una sola fase. Per aquest motiu , la Generalitat ha decidit canviar l' actual planificaci d' aquesta obra , que estava dividida en dues fases , i fer-la en una sola fase , des de la Rambla d' Egara fins a Can Roca . 
D'aquesta manera , si anteriorment estava previst arribar en una primera fase a Vallparads el 2009 i , posteriorment , arribar a Can Roca al 2010 , amb el nou projecte es contempla fer tota l' actuaci en una mateixa etapa i donar per finalitzada l' obra l' any 2008 . 
Aquest nou projecte continuar mantenint l' anterior pressupost de 180 milions d' euros i dotar la ciutat de tres noves estacions , una de les quals ser un intercanviador per poder accedir al servei de Renfe . 
laia espn . 
La festa del xai al Raval reuneix 6.000 musulmans . 
J . 
Albarrn Bugi . 
21.01 . 
2005 16 : 58 h . 
Es van fer torns en les plegries perqu no hi havia lloc per a tots els creients al poliesportiu . 
La comunitat musulmana de Barcelona , com la de tot el mn , va celebrar ahir la festa del sacrifici o del xai , la ms important del calendari islmic juntament amb el Ramad . 
Unes 6.000 persones van assistir de bon mat al poliesportiu municipal del Raval , on un imam va dirigir la cerimnia . 
El seguiment va ser tan important que els creients van haver de fer torns per entrar al recinte i fer les pregries comunitries . 
Vestits tradicionals La festa es va viure en el cor de Ciutat Vella tot el dia . 
Molts musulmans lluen ahir els vestits de gala tradicionals dels seus pasos d' origen i a migdia desenes de persones feien cua davant d' algunes carnisseries islmiques per comprar un xai degollat seguint el ritual islmic . 
La tradici de la festa del sacrifici commemora un episodi del Cor ( que tamb s a la Bblia amb un protagonista diferent ) i mana que en aquesta jornada se celebri amb la famlia i els amics i tamb que es recordi els difunts . 
Duel catal a la Lliga ACB entre el Joventut i el Girona . 
20 Minutos . 
21.01 . 
2005 03 : 22 h . 
El Joventut rebr el Girona amb la moral alta , desprs de la important victria aconseguida a la Copa ULEB . 
Els d' Ato Garca Reneses van guanyar l' Etosa la passada jornada de la Lliga ACB i el diumenge lluitaran per vncer un Girona que no vol caure a la part baixa de la classificaci . 
D'altra banda , el Bara visita el Granada amb la intenci de donar continutat al triomf davant el Tenerife . 
El quadre de Joan Montes , a l'espera de la incorporaci de Zizic , no vol ms errors que els apartin de la zona alta de la taula . 
El Manresa jugar al camp del TAU sense Casey Schmidt , que avui ser operat i estar entre sis i vuit mesos de baixa . 
Udinese , no a Iaquinta . 
20 Minutos . 
21.01 . 
2005 03 : 23 h . 
Vol ms diners . 
Gino Pozzo , fill del president i mxim accionista de l' Udinese , va explicar ahir que les negociacions pel trasps de Vizenzo Iaquinta al Barcelona estan aturades . 
Pozzo va reconixer , per , que s una negociaci que est oberta , per no hi ha hagut cap novetat . 
Per la seva banda , el davanter va assegurar que no sap res del seu possible fitxatge pel Bara : Noms s que aquest diumenge ser al camp amb l' Udinese contra la Reggiana . 
El Bara s' imposa a Kaunas i ja acaricia el Top 16 de l' Eurolliga . 
20 Minutos . 
21.01 . 
2005 03 : 24 h . 
El Barcelona es va retrobar ahir amb el seu millor bsquet i va vncer a la pista del Zalguiris de Kaunas per 80 81 . 
Un triomf que deixa encarrilada la classificaci per a la segent fase de l' Eurolliga . 
Tot i aix , el partit no va ser plcid per als de Joan Montes , que al tercer quart van cometre errors , i la victria va estar a punt d' escapar-se . 
Al darrer perode , Juan Carlos Navarro , mxim anotador amb 19 punts , va liderar l' atac blaugrana i Dueas va manar sota tauler , certificant aix el triomf barcelonista . 
La masclet de la plaa de l' Ajuntament . 
S . 
21.01 . 
2005 06 : 26 h . 
Crec que sn ja molts anys els que estes mascletaes , com a tradici , s' han estat fent en la plaa de l' Ajuntament , i s' ha pogut demostrar que de perilloses res , exceptuant qualsevol error que haja passat amb alguna cosa ( com fa uns anys ) , per a mateix , pot passar en qualsevol altre lloc . 
No estic conforme que ara , una normativa europea , desprs de tants anys , ens tinga que dir de llevar les mascletaes , que sn una part tan important de nosaltres els valencians . 
Espere que Flix Crespo , president de la Junta Central Fallera , pose al seu lloc a tots aquells que volen fer aquest terrible canvi . 
El cul dels ngels . 
joan pallares . 
24.01 . 
2005 04 : 36 h . 
Fa anys un bisbe catal , ja traspassat , m' explicava l' ancdota d' un rector rural de la seva dicesi , al qual una beata li va dir , i insistir molt , que se li apareixia la cara de Crist . 
El rector , poc amic de mals de cap , tement que s' avalots la parrquia i se li arms la del Palmar de Troia , aquella de la secta d' illuminats , va decidir ensarronar la beata i va comenar a preguntar-li que qui en sabia ms de teologia , si ell que havia estudiat al seminari o ella , pobra mestressa inculta ; 
desprs pass a preguntar pel tomisme , l' escolstica , el llat , la litrgia , el dret cannic i cada vegada la pobra dona anava admetent que el rector era un savi i que ella era una inculta total en totes aquestes coses . 
El rector va decidir ensarronar la beata i va comenar a preguntar-li qui sabia ms de teologia . 
Aleshores fou quan el rector va decidi acabar amb les manies de la dona i li va espetar : Mireu , mestressa , si jo , sabent tot aix que s no he vist mai ni el cul d' un ngel , com vs voleu anar pel mn dient que heu vist la cara de Crist . 
No cal dir que la dona no va tornar a parlar mai ms de la qesti . 
Un grup de vens dels carrers Londres i Villaroel que demanen una zona verda han aturat , per segon cop , les obres que fa l' Ajuntament en aquesta illa de l' Eixample per construir equipaments entre els que es troba el CEIP Mallorca i que s' hauria d' inaugurar al setembre . 
Arran de les seves denncies , el Tribunal Superior de Justcia de Catalunya ( TSJC ) va decretar , ara fa un mes , l' aturada cautelar de les obres , ja que l' Ajuntament no va fer l' exposici pblica necessria . 
Per aixecar l' aturada , el districte ha obert el procs d' exposici pblica , que ha rebut allegacions , recolzades per unes 1.000 firmes . 
Sense illa verda . 
La insistncia dels vens per la zona verda topa amb l' inters de l' associaci de pares i mares del CEIP Mallorca , que fa 25 anys que espera aquesta escola . 
En aquest espai tamb s' han de fer pisos per a joves , un aparcament i una llar d' infants . 
L' advocada dels vens , Anna Saballs , va explicar que no s' oposen a la construcci de l' escola , sin al projecte , perqu no permet que s' alliberi un interior d' illa . 
Al seu entendre , el mateix projecte es podria fer d'una altra manera , per afegir-hi un interior d' illa . 
Saballs assegura que el projecte vulnera la normativa del Paisatge Urb . 
La regidora de l' Eixample , Assumpta Escarp , va explicar que els vens ja sabien que all hi anirien equipaments . 
L' Ajuntament confia que el centre estar llest al setembre . 
25 anys esperant l' escola . 
El CEIP Mallorca s' ha de traslladar aquest any de la seva actual ubicaci a causa del mal estat de les installacions . 
Des de l' Ampa d' aquest centre van recordar que fa 25 anys que esperen el trasllat i van demanar que es reprengui la construcci del centre . 
L' Ampa considera que , desprs de tant de temps esperant , aquesta nova prrroga s la gota que fa vessar el vas . 
Recluten monitors als instituts per evitar que desaparegui un esplai de Viladecans . 
Gisela Sanmartn . 
24.01 . 
2005 05 : 20 h . 
L' Esplai Unicorn de Viladecans fa un any que no funciona per la manca de monitors . 
Davant d' aquesta situaci , ha fet una crida per tots els instituts de la zona per reclutar joves majors de 18 anys que tinguin ganes i comproms d' ajudar a molts infants d' entre 6 i 15 anys i poder-los fer somriure , explica a 20 minutos Yolanda Corts , presidenta de l' Esplai Unicorn . 
Aquest centre ofereix el curs de formaci de monitors a tots els joves que vulguin formar part d' aquest moviment educatiu que mou 10.000 infants i joves a tot Catalunya dins l' Esplac , una federaci que reuneix ms de 100 esplais . 
Corts creu que la manca de voluntariat s perqu sembla que els joves s' hagin tornat egoistes . 
Noms valoren el que s recompensat amb valors monetaris i no se n' adonen de la importncia d' inculcar als nens valors com la solidaritat o la companyonia . 
Protesta al Poble Sec per unes obres . 
Andrs del Castillo . 
24.01 . 
2005 11 : 46 h . 
Recollida de firmes . 
Un miler de vens del Poble Sec han firmat contra el pla de millora de l' illa dels carrers Magalhaes , Tapioles , Passatge Exposici i Poeta Cabanyes . 
Les obres provocaran que es perdi la sortida entre Tapioles i Poeta Cabanyes , perqu l' Ajuntament ha previst un edifici muralla al carrer Annibal que inicialment no estava incls en el pla , segons Eva Oriola , una de les venes afectades . 
Des del districte de Sants Montjuc recorden que la sortida era provisional fins que es reprenguessin les obres . 
Els vens tamb denuncien que , com que l' amplada del carrer Annibal no supera els 12 metres , no s'hi poden fer edificis de ms de dos pisos . 
Els edificis que es construiran en tindran cinc ja que , segons el districte , l' edifici es fa al Passeig Exposici , on poden tenir aquesta alada . 
La Penya trepitja FORT . 
Jacobo Alcten . 
24.01 . 
2005 05 : 52 h . 
L' Olmpic de Badalona es va retrobar ahir amb el millor bsquet del DKV Joventut , que va superar amb comoditat un Girona molt fluix en defensa . 
El conjunt d' Aito Garca Reneses arribava amb la moral alta desprs de vncer a Alacant i de seguida es va fer amb el control del partit . 
Palau Olmpic : 4.500 espectadors . 
La defensa gironina ( la pitjor de la Lliga ACB ) no va ser capa d' aturar Arnold i es va trobar amb un primer parcial de 10 0 , que ja tenyia el partit de color verd i negre . 
Els homes d' Edu Torres tampoc van estar encertats en el rebot ( no van capturar-ne cap en 10 minuts ) i el Joventut va acabar el primer quart amb un clar 34 22 . 
La Penya va seguir dominant al segon perode i va arribar a tenir un avantatge mxim de 21 punts abans de comenar les rotacions . 
Aquestes van ser un descans per als gironins , que es van acostar tmidament al marcador , per en cap moment van fer perillar el triomf del DKV . rbitres 
. 
Maza , Fernndez i Garca Leal . 
Sense eliminats . 
Llions tils per a la vida . 
Daniel Pinya Batllevell . 
24.01 . 
2005 06 : 03 h . 
Bona alumna . 
Entre les moltes informacions que els mitjans han donat sobre el recent tsunami , em va cridar l' atenci el cas d' una nena turista anglesa que en veure bombolles a la sorra i que el mar feia un moviment estrany va avisar la seva mare que aix era senyal que vindria una onada gegant , ja que la mestra de la seva escola els ho havia explicat . 
Sortosament la mare va fer cas a la nena i els responsables de la platja van fer cas a la mare i la desallotjaren , salvant aix gran quantitat de vides . 
Penso que cal retre homenatge a la mestra que tan bones llions imparteix i a l' alumna per saber aprofitar-les . 
La mala fe contra els catalans . 
Albert Blasco . 
24.01 . 
2005 06 : 07 h . 
Estic molt preocupat . 
Llegeixo que una persona demana que TV 3 sigui al 50 en espanyol i catal i avui he llegit una carta que culpa els catalans de que la gent no vulgui venir a viure a aquesta terra ; 
suposo que els andalusos , anglesos i argentins que conec i que no parlen catal van venir forats . 
I estic preocupat perqu aquestes cartes i intervencions noms poden ser fruit de la ignorncia ( ning no neix ensenyat ) o de la mala fe . 
Per em sembla que la major part dels casos s per mala fe i aix em preocupa , no pel que diuen o escriuen , sin perqu els catalans no reaccionen . 
Potser s que els catalans no sn tan nacionalistes com els espanyols . 
I el pitjor s que alguns diuen ser catalans perqu han nascut aqu o perqu viuen aqu . 
S , estic molt preocupat i aix ho diu un emigrant que ha acabat sent catal perqu viu i treballa a Catalunya , per que a ms a ms vol ser catal . 
Albert Blasco . 
50 anys . 
Sant Cebri de Vallalta . 
La formaci del professorat . 
Queralt Badia . 
24.01 . 
2005 06 : 13 h . 
He pogut llegir aquests dies que el Departament d' Ensenyament posa en marxa un pla de formaci permanent del professorat al qual destinar molts recursos i que l' encaminar a reforar els mtodes d' ensenyament dels professors per millorar l' escriptura , les matemtiques , la lectura i les llenges estrangeres . 
s un bon senyal que la resposta als baixos resultats de l' informe PISA hagi estat tan rpida i s' hagin comenat a buscar solucions per reconduir la situaci enlloc d' anar buscant culpables sense fer res per posar-hi remei . 
Segurament la realitat a les aules s molt diferent ara de fa vint anys . 
Per aix crec que est molt b que el professorat tingui totes les facilitats per anar-se reciclant i aprenent nous mtodes pedaggics que els siguin un suport per a la seva feina diria . 
Soroll al mercat d' Horta . 
Antoni Nern Toboso , Antoni Nern Toboso . 
24.01 . 
2005 06 : 22 h . 
No estic d'acord amb les respostes que apareixen a la pgina 5 del 20 minutos del dia 19 de gener . 
En primer lloc , a partir de les 4.30 del mat comencen a descarregar els camions al mercat , cosa que vinc denunciant ja fa anys , i no crec que ning de l' Institut de Mercats hagi vingut personalment a comprovar si fan soroll o no , ja que les vegades que he avisat a la Gurdia Urbana no han vingut , o han vingut tard . 
En segon lloc , segons cartes de la senyora Lola Calvo remeses fa temps , la trituradora no es posa en marxa abans de les 7 hores del mat , i ara diuen que s a les 7.30 hores . 
Perqu la trituradora funciona algun dia a les 5 del mat ? 
I a les 6.15 quasi b cada dia ? 
Si l' Ajuntament est disposat a assumir el risc d' una sentncia en contra per part d' estaments superiors i quedar en ridcul , podem seguir de la mateixa manera com ara , per tota la documentaci de qu disposo , a part dels possibles testimonis que puguin sorgir , estan jugant en contra seu . 
El cost de la vida a la Barceloneta s' ha disparat en els ltims dos anys . 
J . 
Albarrn Bugi . 
25.01 . 
2005 05 : 26 h . 
A la Barceloneta , com a la resta de Ciutat Vella , s' est produint un canvi en l' estructura social . 
Les classes humils que hi han habitat tota la vida conviuen cada cop ms amb estrangers i barcelonins amb molt ms poder adquisitiu . 
Aix ha fet que els preus bsics pugin , i molt , segons els vens de sempre d' aquest barri pescador . 
Emilia Gmez i Rosa Leal , venes de la Barceloneta de tota la vida , explicaven ahir davant la plaa del Mercat que elles ja no hi compren perqu els preus s' han apujat molt . 
Afirmen que al barri es coneix el mercat municipal com el mercat dels rics . 
Una altra vena es lamentava que el peix el compra al mercat de Santa Caterina ( actualment al passeig de Sant Joan ) i les verdures , a la Boqueria . 
Pisos pels nvols Un exemple de com ha augmentat el cost de la vida a la Barceloneta es pot veure en els pisos de segona m , el preu dels quals ha pujat en el darrer any un 41 , ms del doble que la mitjana de Barcelona ( 18 ) , segons un estudi d' Idealista . 
Fa un parell d' anys que va comenar a arribar gent de fora per comprar pisos a la Barceloneta , assegura Sergi Jov , de Tecnocasa . 
Jove i estranger s el perfil cada vegada ms habitual al barri . 
De Viena a la Barceloneta . 
Angie Neu , de 29 anys , s un exemple de com els joves estrangers que s' afinquen a Barcelona valoren cada cop ms el barri de la Barceloneta . 
Hi ha molta gent jove i de tot arreu , hi ha italians , francesos . 
, explica Neu , mentre pren un te en un bar de la Barceloneta molt popular entre la comunitat estrangera del barri . 
Fa un any i mig que viu en un petit apartament de la Barceloneta i entre les qualitats que troba en el barri destaca que hi ha poc trnsit , la gent s amable i es fa molta vida fora de les cases . 
Ella paga poc ms de 350 euros de lloguer , per es considera una afortunada , ja que afirma que hi ha estrangers que paguen fins a 1.000 euros al mes per un pis de les mateixes dimensions que el seu , d' uns 30 m 2 . 
Ataquen amb catanes i pistoles quatre clients d' un restaurant xins . 
Jordi Mumbr . 
25.01 . 
2005 05 : 35 h . 
Els tirotegen al carrer . 
Al restaurant no hi havia gaire gent , quan la porta es va obrir i van entrar entre dos i quatre homes . 
Segons la versi policial , van anar directament cap a una taula , on es trobaven asseguts quatre homes orientals , i els van agredir amb una catana ( l' espasa dels samurais ) . 
A continuaci , els van fer sortir al carrer i els van tirotejar . 
Tot aix va passar divendres a la nit , al restaurant xins del carrer Garca Faria , sobre la ronda Litoral . 
Els ferits sn fora de perill a l' Hospital Clnic . 
Timbes de matinada . Pocs vens de l' entorn coneixien el restaurant xins perqu noms fa un mes que est obert . 
Tot i aix , la majoria van destacar que , presumptament , s'hi organitzen partides de cartes que duren fins a primera hora del mat , i van criticar que els clients aparquen els seus cotxes de luxe a sobre la vorera , encara que hi hagi lloc al carrer , segons va remarcar un dels vens . 
Un dels nois que treballa a l' hotel del Front Martim va sentir els trets i va veure com dos homes sortien corrent . 
La Policia , que segueix investigant , va trobar all les dues catanes . 
L' s del transport pblic a Barcelona i la seva rea metropolitana comena a estancar-se . 
Al 2004 va tenir l' increment de menys de 29 milions de viatges , el que significa un discret augment del 3,4 , el ms baix dels ltims tres anys . 
El director general de l' Autoritat del Transport Metropolit ( ATM ) , Ramon Ser , va qualificar aquestes dades com a correctes , per va reconixer que al 2005 ser difcil un major creixement . 
Set viatges de cada deu es fan validant una T 10 , que s el ttol que ms es fa servir i el que ms ha augmentat el seu preu al 2005 . 
L' any 2004 es van fer 866 milions de viatges , una xifra alta que demostra , segons Ser , que el sistema de transport pblic est madur i consolidat , o el que s el mateix , ja no dna ms de si , fins que arribin les ampliacions de la L 9 i L 2 . 
El metro , amb 11,3 milions de viatges , i el tramvia que noms va funcionar des de l' abril , amb 7,66 milions , van capitalitzar el major nombre de viatges . 
El tramvia resta al bus . 
L' aparici del tramvia t una part de la culpa , sobretot a la lnia del Baix Llobregat , que el bus noms s' hagi increment d' 1,3 milions de viatges , el 0,7 . 
L' augment de la utilitzaci del metro per desplaar-se ve en part motivat per l' important s que en fan els nouvinguts i els turistes . 
Aquesta major acceptaci ve donada , segons Ser , per la bona freqncia de pas i perqu dna un servei correcte . 
Des que l' any 2001 l' ATM va implantar el sistema tarifari , el nombre de validacions cada any creixen menys . 
Si al primer any l' increment va ser del 19 , al 2004 la pujada ha estat del 4,6 . 
I les perspectives per a aquest any no fan pensar que canvi la dinmica . 
Ampliaci de les lnies de tramvia . 
El Consell d' Administraci de l' ATM va aprovar ahir la perllongaci de la lnia T 3 del TramBaix fins al Parc de Torreblanca , a l' entrada de Sant Feliu de LLobregat , i la modificaci del traat del TramBess al seu pas per l' avinguda Marqus de Montroig de Badalona . 
Les previsions de l' ATM sn que el tramvia comenci a funcionar en aquestes poblacions al 2006 . 
A Sant Feliu , el perllongament de la lnia haur de tenir en compte com resoldre el seu pas per la riera de Pahissa , segons informa Julio Bravo . 
Al Bess , la traa del tramvia anir des de l' avinguda Catalunya , a Sant Adri , fins a Badalona per sota del viaducte de l' autopista , i continuar per la part central de l' avinguda Marqus de Montroig fins arribar al metro de Gorg . 
Les obres del tramvia comportaran a tots tres municipis la reurbanitzaci de les zones per on passi . 
Holocaust . 
Jordi Petit . 
25.01 . 
2005 05 : 41 h . 
Enguany es commemora el 60 aniversari de l' alliberament dels camps d' extermini nazis . 
Escoltarem parlar d' aquelles barbaritats que avergonyeixen l' humanitat . 
Els judicis celebrats a Nuremberg desprs de la segona guerra mundial comenaren a purgar responsabilitats , per tamb a oblidar els ms ignorats dels deportats , milers i milers d' homosexuals que ompliren les presons i que patiren el menyspreu de tothom , inclosos la resta de detinguts . 
Qui no va ser assassinat va ser enviat com a carn de can als fronts en retirada davant l' aven dels aliats . 
Desprs , el silenci : van ser els nics presos sense cap pensi compensatria i tornaren a la clandestinitat d' unes societats benpensants on no tenien lloc . 
Els nazis marcaren els homosexuals amb un triangle rosa , i amb un de negre les lesbianes . 
Ara la ciutat de Trieste es disposa a retre homenatge als homosexuals perseguits sota l' ocupaci alemanya , a Frana els pocs sobrevivents han estat reconeguts oficialment i a Amsterdam fa anys que tenen un bonic monument en marbre rosat . 
Dues recomanacions . 
Per aprofundir en aquest tema , llegir Pierre Seel . 
Mai ms . 
Denuncien la presncia de rates en una guarderia . 
Natalia Estepa . 
25.01 . 
2005 05 : 47 h . 
Un centenar de famlies reclamen la desratitzaci . 
Els pares de l' escola bressol La Llar d' Infants , a Horta , van denunciar ahir les condicions de reubicaci d' alguns dels nens del centre , mentre esperen que es faci la desratitzaci del local . 
Dos grups d' infants van ser traslladats al vestbul del centre Valldaura i un altre a una terrassa amb cobertura d' uralita , ubicada en un altre local de la guarderia La Llar d' Infants . 
Els pares reclamen el trasllat dels nens a altres escoles en condicions , ja que els actuals llocs no estan adaptats a menors i no tenen calefacci ni aigua . 
Els pares feia mesos que denunciaven l' aparici de rates , i l' Ajuntament va fer una desratitzaci durant el Nadal , per encara no s' han pogut eliminar completament els rosegadors . 
El Bara femen fitxa la mexicana que volia jugar amb els homes . 
20 MINUTOS AGENCIAS . 
25.01 . 
2005 05 : 55 h . 
El Barcelona va tancar ahir el fitxatge de Maribel Domnguez , la capitana de la selecci mexicana . 
La davantera , de 26 anys , est considerada com la quarta millor jugadora del mn i fa unes setmanes va viure una polmica amb la FIFA , que no li va permetre jugar amb el Celaya mascul , club que l' havia fitxat . 
El valenci i el catal . 
Eugeni Asencio i Aguirre . 
25.01 . 
2005 06 : 01 h . 
Desprs de la victria dels socialistes a les eleccions estatals , els senyors Maragall , Nadal i Montilla es van cansar de repetir-nos els avantatges que , per a Catalunya , significava aquest triomf per la sintonia que s' establiria entre el PSOE i el Govern tripartit . 
El diumenge passat , juntament amb el diari , em van lliurar el Tractat pel qual s' estableix una Constituci per a Europa i la meva sorpresa va ser constatar que estava escrit en valenci . 
Felicito els valencians i atorgo un zero a l' arrogncia irreflexiva del senyor Maragall , al mal estil i a la grandiloqncia propagandstica del senyor Nadal i a la incontinncia demaggica del senyor Carod . 
Si en un any i escaig de govern han aconseguit que el valenci tingui rang europeu superior al catal i , a ms a ms , un boicot ms o menys encobert a productes catalans , qu seran capaos d' assolir en els quasi tres anys que els resten ? 
Barcelona . 
Els homosexuals . 
scar Iniesta . 
25.01 . 
2005 06 : 05 h . 
Voldria respondre a la carta de la Miryam Ferrer i dir-li que s probable que encara no li hagi arribat el despertar sexual , i si aix fos , espero i desitjo que sigui capa de mantenir-se ferma amb la seva puresa fins que no trobi el noi adequat que pensi com ella i la respecti fins a la seva sagrada uni en matrimoni , on tots dos podran mantenir unes relacions sexuals nicament per tenir fills , ja que suposo que el sexe per plaer deu ser la cosa ms horrorosa del mn . 
Li desitjo tamb que fins que arribi aquell moment , el seu cos , que en breu despertar , no li demani gresca , i no cometi l' error de deixar-se portar per un fogot momentani , perqu si aix li passa , i no pren les mesures preventives , i que els ambaixadors a la Terra del Jess que ella anomena , consideren poc menys que un sacrilegi , s probable que es trobi en una situaci molt difcil . 
I llavors la decisi del que far , ser seva . 
Cap ajuda mstica no li resoldr els problemes que tindr aqu , al mn real . 
Ajuts al lloguer ? 
Mariona Pinart . 
 . 
25.01 . 
2005 06 : 07 h . 
Respecte a les ajudes que la Generalitat dna als ciutadans per fer ms lleuger el pagament del lloguer , sobretot quan es disposa d' una renda molt baixa , cal saber que malgrat complir que sc menor de 35 anys i amb una renda inferior a 2 vegades la renda mnima anual ( 6500 euros ) no puc demanar tals ajudes perqu no he trobat el pis a travs de les agncies de la Generalitat , com Adigsa , per exemple . 
s a dir , malgrat ser igualment pobra i tenir l' edat que tinc , em quedar sense ajudes . 
Per qu ? 
Perqu la Generalitat es retroalimenta a si mateixa . 
Noms dna ajudes a la gent que busca pis a travs de les seves agncies , centres o com es diguin . 
Spiguen que si han trobat el seu pis a travs d' Habitaclia , pgines web com www . 
jahetrobat . 
Collegi d' Administradors o pels rtols de es lloga a les porteries de les finques , no rebran cap de les ajudes ofertades . 
Cedir el seient . 
Anna Mateo . 
25.01 . 
2005 06 : 09 h . 
Contestaci a la carta de Juan Perramn del dia 20 de gener . 
Sc una noia de 15 anys i se suposa que he de estar b de salut fsica , per desgraciadament tinc un problema a la cuixa . 
No se'm veu , i com jo deuen haver-hi d' altres persones amb problemes i no se'ls hi veuen . 
No dic que les persones que aquest senyor es va trobar tinguessin problemes fsics , per hi ha cops que s . 
Estic completament d'acord que aquelles persones haurien d' haver-li deixat baixar en ascensor , per ha de tenir en compte que tamb existeixen problemes que aparentment no es veuen . 
Els robatoris a botigues i les lesions per violncia domstica van en augment . 
Andrs del Castillo . 
26.01 . 
2005 12 : 55 h . 
Els actes delictius van disminuir a Barcelona un 2 durant el 2004 . 
Des de 1998 no havien baixat tant els delictes a la capital catalana i l' eficcia policial a l' hora de resoldre infraccions ha augmentat un 30 . 
Aquestes sn les dades que ahir va presentar el delegat del Govern a Catalunya , Joan Rangel , acompanyat de l' alcalde Joan Clos . 
Els actes delictius van disminuir a Barcelona un 2 durant el 2004 . 
Des de 1998 no havien baixat tant els delictes a la capital catalana i l' eficcia policial a l' hora de resoldre infraccions ha augmentat un 30 . 
Aquestes sn les dades que ahir va presentar el delegat del Govern a Catalunya , Joan Rangel , acompanyat de l' alcalde Joan Clos . 
Per si s' analitzen les diferents tipologies s' extreu que mentre l' eficcia policial ha augmentat en delictes com els homicidis i assassinats o la desarticulaci de 61 xarxes d' immigrants o punts de venda de droga , no ha passat el mateix amb la delinqncia ms propera al ciutad . 
Les lesions van incrementar-se un 74 , pel fet que han passat a ser delicte les lesions per violncia domstica . 
Els robatoris amb fora a establiments van augmentar un 11 . 
En canvi , els robatoris amb violncia i intimidaci noms van disminuir l' 1,8 . 
148 delictes es registren cada dia a la ciutat de Barcelona . 
En total al 2004 n'hi va haver 54.267 , que s' han de sumar a les 66.733 faltes . Per contra , les sostraccions de vehicles i els robatoris a vivendes , on el ciutad pot aplicar mesures de seguretat prpia , van experimentar un descens del 14,8 i l' 11 6 , respectivament . 
Un altre aspecte destacat s l' augment del 21 en les detencions de delinqents reincidents amb ms de quatre detencions . 
Al 2004 se'n van detenir 542 , el 58 dels quals per realitzar furts . 
Ciutat Vella i L' Eixample s on es van registrar quasi la meitat ( 45,5 ) de les infraccions a la ciutat . 
Identifiquen el gen que causa el dolor de la fibromilgia . 
Marta Rodrguez . 
26.01 . 
2005 04 : 22 h . 
Una mutaci gentica provoca la fibromilgia . 
Reumatlegs d' una clnica barcelonina han identificat el gen que determina el desenvolupament d' aquesta malaltia muscular que provoca forts dolors . 
Si b a curt termini el descobriment no permetr cap canvi en els tractaments , la troballa s que obre una porta a un diagnstic preco i a la detecci de futurs malalts . 
Els cientfics creuen que entre cinc i deu gens sense identificar ms estarien implicats en la patologia . 
El causant de la fibromilgia s el gen COMT , que es troba al cromosoma 22 , un vell conegut per als investigadors . 
Fins ara se'l relacionava amb l' ansietat , l' esquizofrnia , el Parkinson i l' alcoholisme , va explicar ahir el coordinador de l' informe , Ferran Garca , de l' Institut Ferran de Reumatologia de la clnica Cima . 
L' estudi , pendent de publicaci en una revista mdica , conclou que el 44,3 dels malalts sn portadors de mutacions d' una variant d' aquest gen . 
Ms dolor dels pacients . Segons Garca , el gen es presenta en diferents modalitats en funci de l' aminocid que fabrica . 
En els casos ms greus , el COMT segrega la valina , que degrada els neurotransmissors . 
Els pacients tenen menys recursos per frenar el dolor . 
El seu cervell presenta un excs de dopamina que inhibeix l' alliberament d' endorfina , un neurotransmissor amb una acci analgsica . 
El reumatleg de la Cima va apuntar que els estudis gentics podrien servir com a prova en un judici perqu es reconegui la fibromilgia com a malaltia laboral invalidant . 
Vivint enmig dels camions . 
Jordi Mumbr . 
26.01 . 
2005 04 : 25 h . 
Setze famlies viuen allades des de fa anys a les casetes del carrer Motors de la Zona Franca . 
Amb el perms dels especuladors i dels constructors , els vens de les anomenades Cases Barates de Renfe sn els que ms desitgen que es posi en marxa el barri nou que l' alcalde de Barcelona , Joan Clos , vol fer a la Zona Franca . 
Setze famlies viuen des de fa anys a les casetes centenries que hi ha al final del carrer Motors , l' ltima parada de la ciutat . 
Aix s Barcelona , per si creues el carrer , ets a L' Hospitalet , explica un dels vens , que ha treballat ms de 30 anys a Renfe . 
Per l' home reconeix que creuar el carrer s prcticament impossible . 
Fileres de camions passen amunt i avall en direcci als polgons que hi ha en aquesta zona de la ciutat . 
Pendents des del 92 Els vens d' aquestes cases ja van estar a punt de ser expropiats per l' Ajuntament de L' Hospitalet l' any 1992 , per finalment es va desestimar . 
Des de llavors , molts no s' han atrevit a fer obres per por que , al poc temps , els canvin de pis , segons explica Maria Quesada , una de les venes de les cases . 
En aquests anys , s' han sentit molts rumors sobre el seu reallotjament . 
L' ltim , el del nou barri de la Zona Franca , que preveu fer 10.000 pisos nous i destinar-ne alguns a reallotjar els afectats . 
Fonts de l' Ajuntament , que van recordar que el projecte encara est en fase d' estudi , van confirmar que hi ha la intenci de reallotjar a aquestes 16 famlies . 
Des de Renfe van explicar que no tenen cap notcia de canvi . 
Vivint enmig dels camions . 
Jordi Mumbr . 
26.01 . 
2005 04 : 31 h . 
Setze famlies viuen allades des de fa anys a les casetes del carrer Motors de la Zona Franca . 
Amb el perms dels especuladors i dels constructors , els vens de les anomenades Cases Barates de Renfe sn els que ms desitgen que es posi en marxa el barri nou que l' alcalde de Barcelona , Joan Clos , vol fer a la Zona Franca . 
Setze famlies viuen des de fa anys a les casetes centenries que hi ha al final del carrer Motors , l' ltima parada de la ciutat . 
Aix s Barcelona , per si creues el carrer , ets a L' Hospitalet , explica un dels vens , que ha treballat ms de 30 anys a Renfe . 
Per l' home reconeix que creuar el carrer s prcticament impossible . 
Fileres de camions passen amunt i avall en direcci als polgons que hi ha en aquesta zona de la ciutat . 
Pendents des del 92 Els vens d' aquestes cases ja van estar a punt de ser expropiats per l' Ajuntament de L' Hospitalet l' any 1992 , per finalment es va desestimar . 
Des de llavors , molts no s' han atrevit a fer obres per por que , al poc temps , els canvin de pis , segons explica Maria Quesada , una de les venes de les cases . 
En aquests anys , s' han sentit molts rumors sobre el seu reallotjament . 
L' ltim , el del nou barri de la Zona Franca , que preveu fer 10.000 pisos nous i destinar-ne alguns a reallotjar els afectats . 
Fonts de l' Ajuntament , que van recordar que el projecte encara est en fase d' estudi , van confirmar que hi ha la intenci de reallotjar a aquestes 16 famlies . 
Des de Renfe van explicar que no tenen cap notcia de canvi . 
Els robatoris a botigues i les lesions per violncia domstica van a ms . 
Andrs del Castillo . 
26.01 . 
2005 17 : 27 h . 
Els actes delictius van disminuir a Barcelona un 2 durant el 2004 . 
Des de 1998 no havien baixat tant els delictes a la capital catalana i l' eficcia policial a l' hora de resoldre infraccions ha augmentat un 30 . 
Aquestes sn les dades que ahir va presentar el delegat del Govern a Catalunya , Joan Rangel , acompanyat de l' alcalde Joan Clos . 
Els actes delictius van disminuir a Barcelona un 2 durant el 2004 . 
Des de 1998 no havien baixat tant els delictes a la capital catalana i l' eficcia policial a l' hora de resoldre infraccions ha augmentat un 30 . 
Aquestes sn les dades que ahir va presentar el delegat del Govern a Catalunya , Joan Rangel , acompanyat de l' alcalde Joan Clos . 
Per si s' analitzen les diferents tipologies s' extreu que mentre l' eficcia policial ha augmentat en delictes com els homicidis i assassinats o la desarticulaci de 61 xarxes d' immigrants o punts de venda de droga , no ha passat el mateix amb la delinqncia ms propera al ciutad . 
Les lesions van incrementar-se un 74 , pel fet que han passat a ser delicte les lesions per violncia domstica . 
Els robatoris amb fora a establiments van augmentar un 11 . 
En canvi , els robatoris amb violncia i intimidaci noms van disminuir l' 1,8 . 
Per contra , les sostraccions de vehicles i els robatoris a 148 delictes es registren cada dia a la ciutat de Barcelona . 
En total al 2004 n'hi va haver 54.267 , que s' han de sumar a les 66.733 faltes . 
Les vivendes , on el ciutad pot aplicar mesures de seguretat prpia , van experimentar un descens del 14,8 i l' 11 6 , respectivament . 
Un altre aspecte destacat s l' augment del 21 en les detencions de delinqents reincidents amb ms de quatre detencions . 
Al 2004 se'n van detenir 542 , el 58 dels quals per realitzar furts . 
Ciutat Vella i L' Eixample s on es van registar quasi la meitat ( 45,5 ) de les infraccions a la ciutat . 
230.000 famlies pagaran ms cara l' aigua per gastar-ne massa . 
Gastar ms de 200 litres d' aigua per persona i per dia es penalitzar en el rebut de l' aigua amb un cnon quatre vegades superior al que grava el consum moderat . 
A partir de l' 1 d' abril , el cnon de l' aigua passar dels dos trams actuals a tres . 
En la factura trimestral , el primer tram estar per sota dels 30 m 3 ; 
el segon , entre 30 i 54 m 3 , i el tercer , a partir de 54 m 3 . 
Pel que fa als preus , en el primer tram , el m 3 costar 0,3167 euros ; 
en el segon , 0,6456 , i en el tercer , 1,2912 . 
Aquests trams s' han calculat en funci del que es considera el consum vital : 100 litres per persona i dia . 
El consum excessiu es comena a penalitzar quan se superen els 200 litres ( el tercer tram ) . 
Hi ha 231.000 famlies catalanes que ara ja estarien en el tercer tram . 
Noms les famlies de quatre o ms membres es beneficiaran de l' ampliaci del lmit ( 3 m 3 mensuals per persona ) , sempre que ho demostrin amb un certificat de convivncia que hauran de portar a la companyia de subministrament . 
sobre el nou cnon de l' aigua . 
Qu s el cnon ? 
s un impost que recapta l' Agncia Catalana de l' Aigua ( ACA ) per pagar el cost dels serveis del cicle de l' aigua . 
Quant suposa en la factura de l' aigua ? 
En els municipis sense taxes locals , el 27 . 
A Barcelona , on tamb es paguen clavegueram i residus , el 18 . 
Quantes famlies es troben en el primer tram ? 
 
A l' rea metropolitana , el 70 est al primer tram . 
Quant recaptar l' ACA ? 
La recaptaci domstica pot augmentar en 40 milions d' euros el 2005 . 
Q famlies de quatre membres hi ha ? 
Ms de 400.000 , que podran demanar la bonificaci si el seu consum passa al tercer tram . 
Qu passa amb les segones residncies ? 
Tindran els mateixos trams , per no es podran beneficiar de la bonificaci per famlia nombrosa . 
15 menors d' un centre d' acollida s' amotinen i causen destrosses . 
27.01 . 
2005 03 : 43 h . 
Els Mossos d'Esquadra van haver d' intervenir ahir per controlar el mot que es va produir al centre d' acollida El Bosc . 
La rebelli es va iniciar cap a les 16 hores , quan un dels nois va clavar , presumptament , una bufetada a la monitora . 
Es van produir moments de tensi , segons la Policia autonmica , i els 15 menors que van protagonitzar l' amotinament van causar destrosses al mobiliari . 
El Departament de Benestar i Famlia va reconixer els aldarulls , per sost que no hi va haver danys personals . 
Els nois demanaven l' agilitaci dels trmits d' estrangeria i anar a centres d' inserci sociolaboral . 
Detectades esquerdes en pisos de Trinitat Nova . 
27.01 . 
2005 03 : 46 h . 
La Coordinadora d' Associacions de Vens i Entitats de Nou Barris va denunciar ahir que s' han detectat nous problemes , en forma d' esquerdes en un edifici del carrer Palams , al barri de Trinitat Nova , i van reclamar solucions urgents . 
Els tcnics municipals van determinar que aquestes esquerdes sn causades per l' assentament de l' immoble i no per l' aluminosi ni cap altra patologia estructural . 
L' incident arriba dues setmanes i mitja desprs del desallotjament de 96 habitatges al Tur de la Peira per una fuita d' aigua i un posterior esfondrament que va afectar els fonaments dels blocs . 
Ahir es va acabar de derruir una illa de pisos i noms en queda pendent una altra per acabar amb la demolici de tots els edificis afectats per aluminosi . 
Reallotjaments El regidor de Nou Barris , Jos Cuervo , va anunciar que , durant la primera quinzena de mar , 52 de les 98 famlies afectades tindran un nou pis . 
El sorteig ser el 4 de febrer . 
26 ms seran reallotjades en pisos pont al Tur de la Peira i el Verdum , on s' estaran uns dos anys fins que se'n construeixin de nous al mateix barri per ajudar-los . 
Amb set encara no s' ha arribat a un acord . 
Associacions i entitats venals reclamen que d' una vegada per totes aquest tema sigui prioritari i s' adoptin les mesures per accelerar el definitiu procs de remodelaci del Tur de la Peira , Trinitat Nova i la resta de barris amb aluminosi , ja que l' ltim desallotjament , al carrer Sant Iscle , va ser un drama previsible . 
Desallotjades 12 famlies per les obres del metro . 
27.01 . 
2005 03 : 48 h . 
Despreniment a l' interior del tnel . 
Una dotzena de famlies del nmero 10 del passatge Calafell , al barri del Carmel , van ser desallotjades la matinada d' ahir desprs d' un despreniment a l' interior del tnel que s'hi est construint per perllongar la lnia 5 del metro , segons l' Ajuntament . 
Des de la Conselleria de Poltica Territorial i Obres Pbliques van explicar que es va detectar una desestabilitzaci del terreny que va obligar a fer l' evacuaci . 
Els tcnics van fer ahir controls topogrfics , que no van mostrar cap afectaci a la superfcie ni a l' estructura del pis , de quatre plantes . 
Les famlies van ser reallotjades en un hotel i a casa de familiars , i s' espera que puguin tornar a casa seva abans d' una setmana . 
Segons l' alcalde , Joan Clos , el despreniment es va produir per l' existncia de capes de pissarra inclinades . 
Els tcnics municipals vigilen que no hi hagi ms moviments de terra . 
De moment , han collocat ciment armat per consolidar la zona i evitar d'aquesta manera que hi hagi ms despreniments . 
Tnel del TGV El tnel que es far perqu el TGV passi per Barcelona tindr una profunditat mnima d' 11 metres , fet que evitar molsties als vens . 
Rebuig dels vens a la nova clnica Dexeus . 
27.01 . 
2005 03 : 57 h . 
Les obres ja estan en marxa . 
Els vens no es rendeixen a l' hora de reivindicar que no es faci la clnica Dexeus al solar de l' antic Institut Frenoptic de Les Corts . 
Aix ho van fer pals a l' Audincia Pblica del districte . 
L' Administraci estudia la possible concessi de la llicncia ambiental al promotor , que donaria pas al definitiu perms urbanstic , tot i que les obres ja van comenar fa un parell d' anys . 
Els vens de l' entorn asseguren que no s' ha elaborat cap estudi d' impacte acstic i creuen que l' rea ja est prou congestionada . 
El districte mant que fins ara s' han aprovat plans especials que han perms l' edificaci de l' estructura de la residncia i que el projecte suposar millores en l' entorn , com urbanitzar els carrers Sabino Arana i Meja Lequerica o la construcci de jardins . 
Els vens , que denuncien la tala d' arbres , tamb demanen que es respecti l' edifici histric protegit ubicat just al costat d' on es fa la clnica . 
Drames i comdies per alimentar els escenaris . 
27.01 . 
2005 04 : 15 h . 
Teatre . 
L' Olga , la Maixa i la Irina sn Les tres germanes d' Anton Txkhov . 
Intentaran trobar un sentit positiu a les seves vides a partir d' avui al Teatre Nacional de Catalunya ( pl. de les Arts , 1 ; 
21.00 h ; 
de 17 a 20 euros ) . 
L' obra , ambientada a Rssia a principis del segle XX , descriu les seves inquietuds del present , i d' un estat marcat pel record d' un passat millor . 
Un altre drama , V . 
O . 
S . 
, portar al Lliure ( pl. Margarida Xirgu , 1 ; 
21.30 h ; 
16 euros ) una histria basada en les relacions personals . 
La tercera estrena d' avui portar humor al Teatre Regina ( Sneca , 22 ; 
21.00 h ; 
16 euros ) , Tocata i fuga . 
el gran basar . 
27.01 . 
2005 04 : 21 h . 
Senyora consellera . 
Aquesta s la poltica d' un Govern suposadament d' esquerres ? 
Aquestes sn les inversions promeses ? 
Retardar fins a tres anys les revisions ? 
Aix com volen que defensem la Seguretat Social ? 
A ms ,  per qu no ha sortit aquesta mala notcia als telediaris tan aviat com quan surten les bones ? 
Victoria . 
s inacceptable , ja que cada vegada es donen ms casos de cncer , i moltes dones es poden salvar grcies a la detecci preco . 
Estem segures que darrere d' aquesta decisi hi ha una base econmica , voler estalviar uns diners a costa de la nostra salut i , de passada , reduir el temps de llista d' espera , en lloc de donar feina a tots els especialistes que segur que estan a l' atur . 
Pensem que s' hauria de reconsiderar aquesta decisi , i recolzarem qualsevol mesura de protesta que es prengui sobre aquest tema . 
Magnolia . 
Anem massa rpid i no ens aturem per res . 
Patrick Goi . 
28.01 . 
2005 06 : 00 h . 
Te n'hi vas tot sol ? 
No , m' acompanya en Ferran Mestanza que s amic meu . 
Ell per , arribar a la ndia i jo seguir fins a Alaska sol . 
Qu hi vas a fer ? 
Vull descobrir cultures llunyanes , conixer qu s' amaga al mn oriental i fer-ho des de la meva experincia . 
Entenc que hi vas per reivindicar alguna cosa ? 
Hem d' aprendre a prescindir dels intermediaris , com els poders poltics o els mitjans de comunicaci , que , moltes vegades , donen visions tergiversades de la realitat d' aquestes cultures . 
I la bicicleta ? 
s un element ms que ens permetr desconnectar del ritme d' Occident . 
Anem massa de pressa , sense aturar-nos per res . 
Per aix , ara ens plantegem un viatge per viure quilmetre a quilmetre . 
No tens por dels perills ? 
Sc de la filosofia que si m' ha de passar alguna cosa , pot ser a mils de quilmetres d' aqu o b a casa meva . 
La segona etapa del viatge la fas sol , aqu tampoc hi ha perill ? 
Espero que no , aquesta ser ms introspectiva , de conversa amb mi mateix . 
Em ve de gust . 
Dos anys fora de casa . 
deu ser car . 
s un viatge ms econmic del que sembla . 
La bicicleta ho permet . 
Ara b , ens caldria trobar patrocinadors per fer-ho ms fcil . 
I les barreres amb els idiomes , qu ? 
Hem creat una guia de supervivncia amb un centenar de paraules bsiques de cadascun dels pasos . 
Has pensat a abocar totes les experincies d' aquest viatge a algun lloc quan tornis ? 
En un llibre . 
Doncs fins d' aqu a dos anys . 
Que tinguis sort . 
Nervis i alarma entre els vens . 
Gisela Sanmartn . 
28.01 . 
2005 06 : 12 h . 
Les famlies desallotjades sortien ahir de les seves cases sense saber quan hi podrien tornar . 
Amb una petita bossa de m i el gat a la motxilla , el ve Antonio Romero sortia ahir al migdia a corre-cuita del barri . 
Com ell , hi havia molts altres vens que no van tenir ms de deu minuts per deixar la seva casa , sense saber quan hi podrien tornar , ja que un cop creuat el precinte policial que envoltava cinc illes de cases no es podia fer marxa enrere . 
Ho podien haver previst i si no es pot fer el metro , que posin un bus , eren les recriminacions ms comunes entre els vens que s' aplegaven , curiosos , davant de la zona tancada per la Policia . 
Fa ms de dos mesos que van aparixer esquerdes en alguns habitatges de la zona , va denunciar Andrs Ortiz , ve del carrer Sigenza . 
Eren molts els que , amb nervis i temors , es demanaven si el seu habitatge no podria ser el segent . 
Pel Centre de Joves Boca Nord , on es va atendre els vens desallotjats , hi van passar 1.600 persones per informar-se , tot i que els desallotjats sn 850 . 
L' Ajuntament va reubicar en hotels les famlies que necessitaven un lloc on dormir . 
Alguns d' ells van assegurar que ja feia cinc mesos que sentien tremolors . 
Renfe apujar els bitllets ms usats per sobre del 3 previst . 
a . 
28.01 . 
2005 12 : 26 h . 
Ni el 6 que va demanar Renfe ni el 3 de mitjana que va aprovar el Govern central . 
Les noves tarifes de Rodalies van entrar en vigor dimecres amb un augment superior al previst en el bitllet senzill i en el Bonotren de les zones 1 2 3 , les que engloben Barcelona i totes les ciutats de l' rea metropolitana . 
Com era de preveure , la companyia ferroviria ha arrodonit els preus a l' ala . 
En el cas del bitllet senzill , que al 2004 valia 1,10 euros , s' ha arrodonit en cinc cntims fins a deixar-lo en 1,15 euros , un 4,5 ms que l' any passat . 
Abonaments ms cars Igual que tamb fa l' Autoritat Metropolitana del Transport , Renfe apuja ms els abonaments ms utilitzats . 
Aix , la companyia ferroviria tamb ha inflat la mitjana aprovada pel Govern en els Bonotren . 
L' abonament de 10 viatges de la zona 1 val ara 6 euros , un 4,1 ms que al 2004 ; 
el de la zona 2 , 8,30 1 , un 4,4 ms ; 
el de la zona , 13,45 1 , un 3,4 . 
Si totes aquestes tarifes haguessin pujat el 3 , tal com es va fixar , haurien de valdre 5,95 1 , 8,20 1 i 13,40 1 amb l' arrodoniment ja fet a l' ala . 
La pujada mitjana del 3 surt quan Renfe incrementa un 1,7 el Bonotren per a les zones 4 5 6 , que passen a costar 17,30 1 , 21 1 i 24,70 1 , respectivament . 
Pel que fa a l' abonament mensual , els nous preus sn 24 1 ( zona 1 ) ; 
28,60 1 ( zona 2 ) i 44,30 1 ( zona 3 ) , mentre que per l' Abonament 2000 , l' equivalent a la T Mes , els nous preus sn de 32,30 1 , 34,70 1 i 49 1 respectivament . 
1922 : Fundaci de l' Escola del Mar . 
Ferran Aisa , Ferran Aisa . 
28.01 . 
2005 07 : 12 h . 
L' any 1922 l' Ajuntament de Barcelona inaugur a la Barceloneta l' Escola del Mar . 
Els motius de creaci d' aquesta escola eren exposats per l' Ajuntament en un comunicat : . 
ja fa temps que s' ha plantejat un dels problemes de la nostra infncia , tal vegada el ms greu i que urgeix ms solucionar d'hora . 
La gran majoria dels nois de Barcelona es troben en un estat de pobresa orgnica tal , que fa que siguin predisposats a les malalties ms greus . 
Per tal de solucionar aquest problema , els higienistes recomanaven l' estada de l' infant a l'aire lliure , ja fos a la muntanya o a la platja , per rebre els banys de mar . 
L' Ajuntament , seguint aquests consells , havia creat l' Escola de Bosc al parc de Montjuc , les institucions de cantines en diverses escoles , les colnies escolars i , aleshores va construir l' Escola del Mar , essent el seu director Pere Vergs . 
La Comissi de Cultura conceptuava les caracterstiques d' aquesta escola : El concepte de l' Escola del Mar , com ja s' endevina , contrasta d' una manera absoluta amb el concepte que fins no fa gaire s' havia tingut de l' Escola . 
( . 
) . 
L' Escola del Mar no s altra cosa que una Escola a ple aire emplaada a la platja . 
( . 
) Perqu l' obra que ha de dur a terme l' Escola del Mar pugui arribar a la seva mxima eficcia , moltes de les classes , sempre que el bon temps ho permeti , seran a la platja i molt sovint no portant els nois altre vestit que el de bany . 
Nervis i alarma entre els vens . 
G . 
29.01 . 
2005 03 : 28 h . 
Les famlies desallotjades sortien ahir de les seves cases sense saber quan hi podrien tornar . 
Amb una petita bossa de m i el gat a la motxilla , el ve Antonio Romero sortia ahir al migdia a corre-cuita del barri . 
Com ell , hi havia molts altres vens que no van tenir ms de deu minuts per deixar la seva casa , sense saber quan hi podrien tornar , ja que un cop creuat el precinte policial que envoltava cinc illes de cases no es podia fer marxa enrere . 
Ho podien haver previst i si no es pot fer el metro , que posin un bus , eren les recriminacions ms comunes entre els vens que s' aplegaven , curiosos , davant de la zona tancada per la Policia . 
Fa ms de dos mesos que van aparixer esquerdes en alguns habitatges de la zona , va denunciar Andrs Ortiz , ve del carrer Sigenta . 
Eren molts els que , amb nervis i temors , es demanaven si el seu habitatge no podria ser el segent . 
Pel Centre de Joves Boca Nord , on es va atendre els vens Tenim molta por , no hi ha informaci . 
Estan caient pisos i ning diu res : que marxem . 
David Romero Ve desallotjat , en el moment de sortir de casa desallotjats , hi van passar 1.600 persones per informar-se , tot i que els desallotjats sn 850 . 
L' Ajuntament va reubicar en hotels les famlies que necessitaven un lloc on dormir . 
Alguns d' ells van assegurar que ja feia cinc mesos que sentien tremolors . 
Renfe apujar els bitllets ms usats per sobre del 3 previst . 
A . 
Sevillano . 
29.01 . 
2005 03 : 36 h . 
Ni el 6 que va demanar Renfe ni el 3 de mitjana que va aprovar el Govern central . 
Les noves tarifes de Rodalies van entrar en vigor dimecres amb un augment superior al previst en el bitllet senzill i en el Bonotren de les zones 1 2 3 , les que engloben Barcelona i totes les ciutats de l' rea metropolitana . 
Com era de preveure , la companyia ferroviria ha arrodonit els preus a l' ala . 
En el cas del bitllet senzill , que al 2004 valia 1,10 euros , s' ha arrodonit en cinc cntims fins a deixar-lo en 1,15 euros , un 4,5 ms que l' any passat . 
Abonaments ms cars Igual que tamb fa l' Autoritat Metropolitana del Transport , Renfe apuja ms els abonaments ms utilitzats . 
Aix , la companyia ferroviria tamb ha inflat la mitjana aprovada pel Govern en els Bonotren . 
L' abonament de 10 viatges de la zona 1 val ara 6 euros , un 4,1 ms que al 2004 ; 
el de la zona 2 , 8,30 , un 4,4 ms ; 
el de la zona 3 , un 3,4 . 
113 milions de viatges es van fer en els trens Rodalies de Renfe durant el 2004 , un 1,6 ms que al 2003 , segons l' ATM . 
Si totes aquestes tarifes haguessin pujat el 3 , tal com es va fixar , haurien de valdre 5,95 1 , 8,20 1 i 13,40 1 amb l' arrodoniment ja fet a l' ala . 
La pujada mitjana del 3 surt quan Renfe incrementa un 1,7 el Bonotren per a les zones 4 5 6 , que passen a costar 17,30 1 , 21 1 i 24,70 1 , respectivament . 
Pel que fa a l' abonament mensual , els nous preus sn 24 1 ( zona 1 ) ; 
28,60 1 ( zona 2 ) i 44,30 1 ( zona 3 ) , mentre que per l' Abonament 2000 , l' equivalent a la T Mes , els nous preus sn de 32,30 1 , 34,70 1 i 49 1 respectivament . 
Renfe vol que la T 10 caduqui al mes . 
El grup municipal de CiU va proposar ahir a l' equip de Govern mantenir la durada actual de la targeta T 10 ( anual , segons la revisi de tarifes ) , davant la proposta de Renfe de fer que caduqui als 30 dies , com el seu Bonotren . 
L' Ajuntament va respondre que la durada actual s satisfactria . 
Fonts de l' Autoritat Metropolitana del Transport ( ATM ) van assegurar que la proposta de Renfe no es va fer de manera formal i que ni tan sols es va debatre al consell d' administraci . 
Segons van explicar , la idea d' equiparar la caducitat de les dues targetes no s nova , sin que se'n parla des de la integraci tarifria . 
Sobre el motiu pel qual el Bonotren de Rodalies t caducitat mensual i no anual com la T 10 , fonts de Renfe van contestar que es tracta d' una qesti merament comercial . 
1922 : Fundaci de l' Escola del Mar . 
Ferran Aisa . 
29.01 . 
2005 03 : 49 h . 
L' any 1922 l' Ajuntament de Barcelona inaugur a la Barceloneta l' Escola del Mar . 
Els motius de creaci d' aquesta escola eren exposats per l' Ajuntament en un comunicat : . 
ja fa temps que s' ha plantejat un dels problemes de la nostra infncia , tal vegada el ms greu i que urgeix ms solucionar d'hora . 
La gran majoria dels nois de Barcelona es troben en un estat de pobresa orgnica tal , que fa que siguin predisposats a les malalties ms greus . 
Per tal de solucionar aquest problema , els higienistes recomanaven l' estada de l' infant a l'aire lliure , ja fos a la muntanya o a la platja , per rebre els banys de mar . 
L' Ajuntament , seguint aquests consells , havia creat l' Escola de Bosc al parc de Montjuc , les institucions de cantines en diverses escoles , les colnies escolars i , aleshores va construir l' Escola del Mar , essent el seu director Pere Vergs . 
La Comissi de Cultura conceptuava les caracterstiques d' aquesta escola : El concepte de l' Escola del Mar , com ja s' endevina , contrasta d' una manera absoluta amb el concepte que fins no fa gaire s' havia tingut de l' Escola . 
( . 
) L' Escola del Mar no s altra cosa que una Escola a ple aire emplaada a la platja . 
( . 
) Perqu l' obra que ha de dur a terme l' Escola del Mar pugui arribar a la seva mxima eficcia , moltes de les classes , sempre que el bon temps ho permeti , seran a la platja i molt sovint no portant els nois altre vestit que el de bany . 
Els taxistes tornen a fer avui una aturada de 24 hores , amb el sector dividit i coincidint amb la Passarella . 
La quarta vaga de 24 hores dels taxistes de Barcelona convocada per Grup de Taxistes Independents , Gremi Uni de Taxistes i Avant Taxi comena avui a les 6.00 hores amb l' objectiu de convocar ms taxistes que en les anteriors aturades . 
Molts d' ells es concentraran a les 12 hores a l' avinguda Reina Maria Cristina , coincidint amb l' inici de la Passarella Gaud . 
Els convocants esperen un major seguiment de la vaga . 
Els darrers dies ha augmentat el nerviosisme . 
Se'ns acusa de violents per atacs a altres taxistes i noms estem reclamant una vida digna sense violncia . 
Per aix ara ens hem unit ms , afirma el taxista Ricardo Snchez . 
I s que els taxistes denuncien que per guanyar-se la vida han de treballar una mitjana de 12 a 14 hores al dia . 
Taxistes contraris a la vaga han reconegut que no treballaran per por als piquets . 
D' altres asseguren que noms realitzaran serveis per zones poc conflictives . 
La Policia reforar la vigilncia Gisela Sanmartn . 
350 desallotjats del Carmel tornaran a casa a partir de dimecres . 
J . 
Albarrn Bugi . 
31.01 . 
2005 04 : 11 h . 
A partir de dimecres podran tornar a casa seva prop de 350 del total dels 1.054 vens desallotjats dijous passat al barri del Carmel , segons va assegurar ahir el conseller de Poltica Territorial i Obres Pbliques , Joaquim Nadal . 
S' espera que ms vens comencin a tornar a les seves llars en els dies posteriors . 
En cap cas es trobaran entre ells els habitants del nmero 10 del carrer Calafell , edifici greument afectat per l' esfondrament de dijous dels nmeros 12 i 14 per les obres de la L 5 del metro . 
L' immoble es comenar avui a apuntalar per tal que els tcnics puguin determinar si cal ensorrar-lo . 
Preveient que la soluci definitiva per a les 27 persones que l' habitaven arribar ms tard que per a la resta d' afectats , l' Ajuntament posar a la seva disposici uns pisos de protecci al mateix barri . 
Reclamaci conjunta Alguns dels ms de 1.000 vens desallotjats han comenat a organitzar-se per defensar els seus drets i tenir ms fora davant les administracions , a qui podrien demanar responsabilitats i indemnitzacions . 
La Generalitat ha assegurat que els vens que tornin a les seves cases ho faran amb la garantia escrita i avalada per un collegi professional independent que el seu habitatge est en perfecte estat . 
Alguns vens es van declarar alleujats davant d' aquest anunci . 
Formularis i esquerdes A mida que se'ls autoritzi a a tornar a casa , als desallotjats tamb se'ls donar dos formularis : un en qu hauran d' especificar les despeses extraordinries del desallotjament per recuperar els diners ; 
i un altre perqu hi indiquin si tenen esquerdes a casa seva . 
El Govern explicar el resultat de la investigaci sobre l' esfondrament al Parlament de Catalunya . 
Escoles tancades tota la setmana . 
El CEIP El Carmel i Santa Teresa continuaran tancats tota la setmana , segons la Generalitat . 
Es crearan espais alternatius perqu els nens puguin assistir a classe . 
Al Tur de la Peira fa gaireb un mes que es va viure una situaci similar a la del Carmel . 
L' aluminosi d' un bloc va obligar a desallotjar 96 famlies , que encara viuen a hotels o en cases de familiars . 
Sumades a les ms de 200 llars evacuades al Carmel , hi ha 300 famlies desallotjades a la ciutat . 
Quatre morts en una sola nit en dos accidents de trnsit . 
T . 
A . 
31.01 . 
2005 04 : 28 h . 
Matinada trgica la d' ahir a les carreteres catalanes . 
Cap a la 1.30 hores , un cotxe ocupat per sis joves va precipitar-se al canal del Pasteral de la Cellera de Ter . 
Dos nois , Albert T . 
F . 
, de 18 anys , i Jordi S . 
V . 
, de 19 , i una noia , Tania P . 
S . 
, de 18 , van morir . 
Els altres tres , entre els quals una menor d' edat , van resultar ferits , ja que van poder sortir de l' aigua a temps , i van haver de ser hospitalitzats . 
Els Mossos van detenir el conductor , Jordi S . 
B . 
, de 20 anys , acusat d' homicidi imprudent , perqu , segons sembla , condua de forma temerria i massa rpid . 
El jutge el va deixar en llibertat a l'espera del judici . 
L' Ajuntament de Cellera de Ter va decretar tres dies de dol . 
A les 3.10 hores , a Fogars de Tordera , un altre cotxe va sortir-se de la carretera i va caure a la riera . 
El resultat : un mort ( Daniel P . 
B . 
, de 48 anys ) i dos ferits , entre els quals Roberto O . 
S . 
, de 22 anys , que era qui condua . 
Els Mossos el van detenir perqu anava begut i no tenia carnet de conduir . 
El Tibidabo . 
Joan Pallares . 
31.01 . 
2005 04 : 53 h . 
Avui , festivitat de Sant Joan Bosco , fundador dels Salesians , potser cal recordar que un dels indrets emblemtics de Barcelona , el Tibidabo , al cim de Collserola , s un nom recent , de noms cent i escaig anys . 
Resulta que quan el sacerdot itali Giovanni Bosco ( Castelnuovo d' Asti , 1815 Torino , 1888 ) va venir a Barcelona al maig de 1886 , ho va fer en tren i , diuen que endormiscant-se , el sacseig de les travesseres li semblava que anava repetint els mots llatins , que significa Et donar . 
Precedit d' una aureola de santedat la visita a Barcelona va despertar gran expectaci i la canoneta del ferrocarril , es convert en realitat quan va rebre en donaci i amb l' encrrec d' alar-hi una ermita , un terreny al cim de Collserola . 
Dom Bosco no es va quedar curt i en lloc d' una humil capelleta va emprendre l' edificaci d' un gran temple dedicat al Sagrat Cor , al qual li va donar el nom de Tibidabo , un mot que ha fet fortuna i no sols denomina una esglsia , sin tota la muntanya i gaireb arracona l' antic i original topnim de Collserola . 
Ms reflexions sobre l' amor . 
31.01 . 
2005 04 : 57 h . 
Reflexi , diversi i performance sn els ingredients de l' obra , que servir avui la companyia Amaranto a l' Antic Teatre . 
Els sentiments i les relacions humanes tornen a ser els protagonistes , que en aquest cas parlen d' amor i de la insistncia de l' home per entendre les coses . 
Mentre dos performers posen de manifest les seves teories surrealistes , una artista plstica presenta les seves installacions sobre l' escenari . 
Verdaguer i Calls , 12 . 
A les 21.00 h . 
Gratut . 
Ja he llegit diverses cartes de persones en contra del matrimoni homosexual . 
D' aqu a uns mesos s' ha d' aprovar la llei que ho permetr . 
Jo noms vull demanar a totes aquelles persones que no ho entenen , que facin un esfor , que s' adonin que hi ha moltes maneres d' estimar , que ser heterosexual est molt b i s el ms com , per tamb des de sempre hem existit nosaltres , que ja ens toca formar part del mn , que per ser heterosexual no es t el dret d' opinar de forma gratuta , que ser un b per a la societat i per a les generacions que vindran . 
Noms es tracta de viure millor , amb els mateixos drets per a tothom i amb una societat rica i diversa . 
Ning no qestiona els valors religiosos i hauria de ser un fet normal i no generar debats intils . 
Un esfor , va . 
Condis i la qualitat de vida . 
Carles Castillo Prez . 
31.01 . 
2005 05 : 21 h . 
A casa som usuaris del Condis . 
Abans , des d' Internet i , des que va nixer el nostre fill , anem a comprar a la tenda i usem el servei que tenen de fer-nos arribar a casa la compra . 
Com que som usuaris d' Internet tenen les nostres dades i ens van fer arribar un correu electrnic dient-nos que a partir d' aquest any 2005 volen continuar mantenint la nostra qualitat de vida i garantir el mxim nivell de qualitat en tots els seus lliuraments i que per aix ens cobraran tots els lliuraments ( abans noms ho feien si la comanda era inferior a un import concret ) . 
Jo , la veritat no entenc que aix augmenti la meva qualitat de vida , perqu si haig de pagar uns diners que abans no pagava , crec que me'n quedaran menys per aconseguir-la , o en tindr menys . 
I no crec que hi hagi un mxim nivell de qualitat en els lliuraments perqu se'ls hi pagui uns diners , el servei abans ja era bo . 
Amb aix noms vull dir que des que han posat aquest pagament jo he mirat per la qualitat de vida de la meva famlia i ara no els dono propina als senyors que em porten la compra , per dues raons : la primera perqu ara ja s un servei a part i es cobra , per tant el sou dels repartidors no ha de sortir del preu del producte sin del servei , i , segon , perqu aix minimitzo el descens en la meva qualitat de vida . 
L' altra cara de la Constituci Europea . 
Joan Pinyol . 
31.01 . 
2005 05 : 22 h . 
Sigui noms per ratificar o no el que ja est benet a la Uni Europea , un referndum com el que planteja als ciutadans el vist-i-plau o la negativa a la Constituci europea no pot deixar d' oferir mai el debat entre la possibilitat de votar a favor o en_contra d' aquest tractat . 
En aquest sentit , i considerant l' evident inters per al s que tenen tant l' actual Govern espanyol com el partit majoritari de l' oposici tan ben entesos per a segons qu , aix com tamb la formaci poltica de l' actual president de la Generalitat , no trobeu que per a la ciutadania no es fan gens explcits tots els arguments per al no ? 
Ara que encara hi som a temps , exigeixo als nostres actuals mandataris que aparquin els seus interessos partidistes i que juguin a favor de la llibertat d' opci . 
O s que la democrcia no era aix ? 
Bodiroga torna a ser decisiu per al Bara . 
Cristina Castaer . 
31.01 . 
2005 07 : 48 h . 
Dejan Bodiroga va ser de nou el jugador clau en la victria del Barcelona . 
Amb dos triples als ltims minuts , l' aler serbi va assegurar el triomf per al quadre blaugrana desprs d' un partit que es va complicar a la recta final . 
El domini local va ser total als dos primers quarts i l' equip sevill va arribar a perdre de 12 punts en el tercer perode , per hi havia temps per a la reacci . 
El Caja San Fernando va aconseguir empatar a l'inici de l' ltim quart i Bodiroga va ser l' Caja San Fernando de trencar la igualtat . 
Cal destacar el debut del encarregat Andrija Zizic , amb sis punts i dos rebots . 
Al duel catal entre dos equips amb problemes , el Girona va vncer el Lleida . 
Apareixen esquerdes prop d' unes altres obres de la L 5 . 
J . 
Albarrn Bugi . 
01.02 . 
2005 02 : 06 h . 
Enderrocaran l' edifici contigu a l' ensorrat dijous . 
La Generalitat confia que no afectar ms immobles . 
700 persones continuen sense data de tornada . 
Una esquerda creua el terra del dormitori , dues ms ho fan per una paret del menjador , les portes s' han dessajustat i la planta subterrnia s' ha inundat tres vegades des del desembre . 
Aix s el que pateixen els vens de la planta baixa del nmero 24 del carrer Santa Gemma , a menys de 15 metres d' on hi haur el vestbul d' una nova estaci de la L 5 i a mig quilmetre del lloc on dijous es va esfondrar un edifici . 
Per tant , fora del permetre d' habitatges desallojats dijous per l' esfondrament del metro al Carmel . 
Com vol que no estiguem preocupats desprs del que ha passat , s' exclama Adn Gmez , secretari de l' associaci de vens de l' escala . 
L' Ajuntament ha reconegut que aquests desperfectes tamb han estat causats per les obres del metro , segons consta en un document entregat als gestors de l' immoble . 
Vens i Generalitat van inspeccionar ahir conjuntament alguns edificis desallotjats per avaluar danys . 
Enderrocament controlat Avui s' enderrocar l' edifici del nmero 10 del carrer Calafell afectat de forma irrecuperable per l' esfondrament de dijous . 
Volem creure que de cap manera aquest enderrocament afectar la resta d' edificis de l' illa , va dir ahir el conseller de Poltica Territorial i Obres Pbliques , Joaquim Nadal . 
Les 27 persones que habitaven en aquest bloc , les quals van sortir de les seves cases pensant que hi tornarien en una estona i que no han pogut tornar a entrar al seu pis , es mudaran en una setmana a pisos de protecci oficial del barri . 
Tamb es van endur ahir una mala notcia els vens del nmero 132 del carrer Llobregs , que confiaven en tornar a casa dimecres , per que hauran d' esperar ms dies . 
De moment , noms tenen data de tornada unes 300 de les 1.054 persones desallotjades . 
Mentrestant , els vens afectats s' han mobilitzat per recollir els impresos que la Generalitat va repartir a fi de conixer els danys als pisos . 
Els alumnes de les dues escoles tancades al barri van poder fer classe ahir a centres alternatius . 
Revisi dels plans a l' AVE i a la L 9 . 
A banda d' extremar la precauci en la continuaci de les obres al barri del Carmel , la Generalitat tamb ho far en les altres operacions subterrnies previstes a la ciutat , com la perforaci dels tnels de l' AVE i de la nova L 9 del metro , segons va assegurar ahir el conseller de Poltica Territorial i Obres Pbliques , Joaquim Nadal . 
Les mesures de seguretat que s' aplicaran a partir d' ara aniran ms enll del tcnicament raonable , va dir ahir Nadal , qui va assegurar que , tot i aix , no es modificar el mtode constructiu . 
Als nous tnels de la L 5 es reforar totes les cobertes . 
Nadal va negar que l' origen de l' accident estigui en una possible acceleraci de les obres . 
La Ruta de la Infmia . 
Jordi Mumbr . 
01.02 . 
2005 03 : 37 h . 
Una ruta denuncia que Barcelona t carrers , places i monuments dedicats a gent de passat fosc . 
El collectiu Turisme Tctic , que ja va organitzar la Ruta de l' Anarquisme , ha creat ara la Ruta de la Infmia perqu la gent descobreixi el lloc on viu , ja que molts no ho saben , segons Mariano Maturana , membre del grup . 
A diferncia de l' anterior ruta , que era en autocar , aquesta es far des de la pgina web del collectiu 
on qui vulgui pot incloure alguna adrea que consideri infame . 
De moment , tenen el monument a Colom i els carrers Secretari Coloma o d' Antonio Lpez , entre d'altres . 
Turisme Tctic ha demanat perms a l' Ajuntament per installar unes plaques ( com la de la foto ) que expliquin qu va fer la persona homenatjada . 
On hi ha ms carrers ? 
La vaga de taxistes es nota menys pel major control policial . 
Julio Bravo . 
01.02 . 
2005 03 : 39 h . 
Mig miler de vaguistes es manifesten per demanar una pujada de les tarifes . 
Ahir van circular per la ciutat de Barcelona i per l' aeroport ms taxis que en jornades de vaga precedents . 
Els motius cal buscar-los en una major presncia policial , cosa que ha perms sortir amb ms confiana els taxistes que 95 dels taxistes van secundar la vaga , segons els sindicats convocants volien treballar , segons l' Institut Metropolit del Taxi ( IMET ) , i en una total disciplina dels vaguistes per evitar aldarulls i , per tant , ser l' ull de les crtiques , tal com havia succet altres dies . 
Des de ben d'hora , agents antiavalots de la Policia Nacional van controlar el piquet de vaguistes a l' aeroport i posteriorment es van traslladar al recinte firal de Montjuc , on uns 500 taxistes es van manifestar durant una hora i de manera pacfica amb motiu de la Passarella Gaud . 
La Policia Local del Prat va posar una quarantena de multes als taxis que estaven estacionats a la graella . 
Els tres sindicats convocants de la vaga van denunciar aquesta acci als jutjats del Prat per considerar que vulnerava el seu dret a fer vaga . 
A la Passarella Gaud . 
J . 
La plaa Espanya i l' aeroport eren ahir els punts negres per als taxistes que no secundaven la vaga . 
Trobar ahir un taxi per la ciutat era fora difcil , per trobar-lo per anar fins a la Passarella Gaud , era impossible . 
Ho sento per l' haur de deixar en un altre lloc , deia un dels taxistes que ahir va gosar treballar . 
L' home no tenia res contra la fira per , segons va explicar , temia que algun dels 500 taxistes que s' estaven concentrant a l' avinguda de la Reina Maria Cristina fera malb la seva oficina : el taxi . 
Com ell , molts dels taxistes que ahir van optar per treballar , van renunciar a fer segons quins viatges per por dels piquets . 
Per inslit que sembli , abans d' arribar al final del trajecte , a la plaa Espanya , el taxista ja tenia la factura preparada . 
Mentre baixava de la seva oficina , dos homes van provar de pujar per el taxista els va dir que no . 
Els manifestants eren a l' altra banda de la plaa , encerclats pels agents antiavalots . 
Finalment , al final de la jornada , s' havien produt menys incidents que en els anteriors dies de vaga . 
L' alta demanda obliga a ampliar aules d' acollida a les escoles . 
Andrs del Castillo . 
01.02 . 
2005 02 : 50 h . 
Se n' han creat 38 ms de les previstes . 
Les aules d' acollida que Educaci ha implantat aquest curs als centres pblics i privats han vist superades les seves perspectives . 
Educaci ha hagut d' habilitar en el primer trimestre 38 aules ms de les previstes per acollir 12.516 alumnes estrangers que necessiten aprendre catal i familiaritzar-se amb la seva nova situaci escolar . 
S' han creat 696 aules a centres pblics i concertats de primria i secundria . 
La consellera d' Educaci , Marta Cid , va reconixer que estan a l' espera de la nova situaci que comportar els canvis a la llei d' Estrangeria que entra en vigor el proper divendres i que facilitaran el reagrupament familiar i , per tant , l' arribada de ms nens . 
Sembla mentida . 
Jordi Petit . 
01.02 . 
2005 16 : 19 h . 
No vull ni imaginar com estaria aquest pas si davant el pla Ibarretxe encara governs Aznar . 
Potser perqu ja no s aix passen coses impensables com el Vatic posicionant-se contra el PHN ( hi ha molts catlics indignats ) i alguns jutges oposant-se al dret de matrimoni per als homosexuals amb arguments insostenibles com comparar-lo a la zoofilia , a l' incest i a la poligmia . 
Tinc la sensaci que hi ha tres PP : el de Fraga que titlla els gais d' invertits i qestiona la poltica del preservatiu que el seu partit va sostenir durant vuit anys de govern , el de Rajoy que es mossega la llengua i el de Piqu i Ruiz Gallardn amb posicions de dreta raonable . 
Per cert , ja tenim una nova batalla dins d' aquesta formaci amb les competncies que l' alcalde de Madrid proposa per a la capital i que molesten Aguirre . 
Hi ha qui no sap perdre i es manipula la manifestaci d' un sector de vctimes del terrorrisme on van passar ms coses que agredir al ministre Bono , com cridar consignes ultres contra Zapatero i la Constituci europea . 
Sembla mentida , ja no manen els mateixos . 
Les vdues cobren 6 euros mensuals ms des d' ahir . 
Andrs del Castillo . 
01.02 . 
2005 02 : 54 h . 
L' ajuda complementria a la de l' Estat passa de 30 a 36 euros mensuals . 
Aix si reben un mxim de 7.600 euros a l' any . 
Andrs del Castillo . 20 MINUTOS . Les persones vdues han rebut al gener sis euros ms que al desembre de mans de la Generalitat com a complement de la pensi de viduetat que reben de l' Estat , que al 2005 s' ha pujat el 3,5 . 
Ara cobren un mxim de 36 euros al mes i de 432 euros anuals . 
A l' augment ( que s de 1.000 de les antigues pessetes ) tenen dret els vidus i vdues amb una pensi inferior a 7.600 euros , per no tots rebran l' ajut sencer . 
Aix , la persona que cobra menys de 7.168 euros el rebr ntegrament . 
Si rep a l' any ms d' aquesta quantitat noms cobrar la diferncia fins als 7.600 euros , s a dir , si una vdua rep de l' Estat 7.300 euros l' any , cobrar un complement de la Generalitat de 25 euros i no els 36 que reben les altres . 
Hi ha 119.366 persones a Catalunya que es beneficien d' aquesta prestaci . 
La Generalitat vol que al 2007 els titulars de pensions de jubilaci i invalidesa no contributives , de fons assistencials i de les pensions contributives ms baixes tinguin un ajut econmic per augmentar els seus ingressos . 
Paquita Soler , membre de l' Associaci Ciutadana Pels Drets de la Dona , destacava ahir a 20 MINUTOS la bona voluntat del Govern catal per apujar aquests ajuts , tot i que no els considera suficients , ja que la vida a Catalunya s ms cara que a la resta de l' Estat . 
Preguntada sobre qu es pot fer amb aquests sis euros de ms que rebr , va contestar : comprar mig quilo ms de llu . 
Obres a la Meridiana . 
Vens de l' Av. Meridiana . 
01.02 . 
2005 03 : 29 h . 
Un altre cop l' Ajuntament de Barcelona demostra el poc inters i respecte que t cap a la ciutadania . 
Sn les 00.01 h . 
de la nit i l' ciutadania Meridiana ciutadania d' avinguda . 
No tenim prou amb dissabtes i diumenges sorollosos des de les 8 h del mat , amb un trfic inhum , ara tamb ens distreuen la nit amb el soroll dels martells pneumtics foradant el carrer . 
Tenim la soluci : truquem la Gurdia Urbana del districte IX i ens diuen que truquem al 092 , on ens asseguren que no poden fer res perqu tenen perms . 
Perms de qui ? 
Perms a no deixar-nos descansar ? 
En fi , que no venen , que ens aguantem . 
Un cop ms , la incompetncia del 092 i la poca vergonya i credibilitat d' aquest Ajuntament ens fan dubtar si la nostra ciutat est en bones mans . 
Continuem sense poder dormir . 
Montserrat . 
01.02 . 
2005 07 : 33 h . 
Estic d'acord en qu la gent sigui lliure de poder desplaar-se amb els gossos mitjanant els serveis pblics , sempre que vagin correctament agafats . 
I per no destorbar la gent a qui no agrada podrien destinar un dels vagons per poder entrar les persones amb les seves mascotes . 
Si la gent t la possibilitat de desplaar-se amb les seves mascotes , hi cap la possibilitat que disminueixi el nmero d' abandonaments per part dels seus amos . 
Antnia Moreno . 
01.02 . 
2005 07 : 42 h . 
Vaig anar al juliol de 2003 a l' ambulatori de Sant Feliu a fer-me la revisi ginecolgica i la doctora em va dir que la prxima no em tocava fins al 2006 . 
Davant la meva queixa em va dir que les estadstiques havien demostrat que no eren necessries les revisions ginecolgiques anuals . 
Igualment em passa amb les mamografies . 
A mi m' han fet una mamografia anual des que tenia 40 anys , ja que tinc les mames fibroqustiques i era necessari . 
L' any passat , tenia 49 anys , em van dir que passava al Programa per a dones de ms de 50 anys . 
L' ltima mamografia me l' he fet a l'octubre de 2004 . 
Em van enviar a casa l' informe , que estava b , i en el qual m' indicaven que la prxima mamografia me la farien d' aqu a dos anys . 
Com s possible que durant 10 anys m' hagin fet una mamografia anual i ara , que entro en el perode ms significatiu pel que fa al cncer de mama , em diguin que me la faran cada dos anys ? 
Mascota catalana ( 4 ) . 
Rosina Vzquez . 
01.02 . 
2005 07 : 45 h . 
El nom que proposo s Catalina , per aix de catalana i catalina . 
Mascota catalana ( 3 ) . 
Miquel ngel . 
01.02 . 
2005 07 : 45 h . 
Proposo uns quants noms per a la mascota de la campanya Dna corda al catal : la Desbocada , la Descosida , la Xerri ( de xerrar ) . 
Mascota catalana ( 2 ) . 
Ani . 
01.02 . 
2005 07 : 46 h . 
Proposo en nom de Perla . 
La similitud de les dents blanques amb les perles . 
Les esquerdes als pisos de fora de l' rea del crter tamb es revisaran . 
J . 
Albarrn Bugi . 
02.02 . 
2005 02 : 12 h . 
Comena l' enderrocament de l' edifici ms afectat pel forat del metro al Carmel . 
Alguns vens recuperaran les seves propietats d' entre les runes . 
La Generalitat crea un fons d' emergncia . 
Les queixes dels vens del Carmel que no han estat desallotjats , per que asseguren tenir esquerdes a casa seva per les obres del metro , han portat a la Generalitat a anunciar que s' inspeccionaran tots els casos , segons va anunciar ahir el conseller de Poltica Territorial i Obres Pbliques , Joaquim Nadal . 
20 MINUTOS ja va avanar ahir el cas d' un habitatge del carrer Santa Gemma a 500 metres del forat del metro que ja s' ha endut 28 llars en qu l' Ajuntament va admetre desperfectes per unes altres obres del metro . 
Tota la meva vida i records se'n van a terra , sento una impotncia total , es lamentava scar Garca , ve de l' edifici que ahir es va comenar a enderrocar al Carmel . 
Els Bombers van entrar a alguns habitatges de les famlies que hi vivien per treure part de les seves pertinences . 
La resta de famlies hauran de recollir les seves propietats d' entre les runes , que es traslladaran a un espai municipal d' Horta . 
Fins que no s' avanci ms en l' enderrocament no se sabr si dos edificis ms tamb estan afectats . 
Els alumnes de la zona tamb hauran d' esperar a dijous per conixer quan s' obriran les seves escoles . 
Mentrestant , els efectes de l' esfondrament al Carmel ja comencen a notar en un altre mbit : experts del sector immobiliari han assegurat que els preus dels pisos a la zona podrien baixar un 30 durant uns sis mesos . 
Diners i consells . 
La Generalitat va decidir ahir crear un fons d' emergncia per fer front a les despeses que ha suposat l' esvoranc del Carmel i el Collegi d' Advocats oferir assessorament gratut als afectats . 
Retorn al Carmel i pisos nous al Tur . 
Avui s' iniciar el retorn a les seves cases de part de les 1.054 persones desallotjades al barri del Carmel . 
Aquest procs es far progressivament fins al proper dissabte . 
Els primers en tornar seran els qui viuen ms lluny de l' esvoranc obert per les obres del metro . 
Els qui vivien sobre el nou tnel encara no tenen data de tornada . 
D'altra banda , 26 de les 98 famlies desallotjades al Tur de la Peira per un cas d' aluminosi rebran dem i no avui , com estava previst les claus dels pisos on viuran durant dos anys , mentre esperen la construcci d' un nou bloc . 
Dret a dormir tranquil . 
Jordi Portabella . 
02.02 . 
2005 02 : 16 h . 
No deixa de ser sorprenent que en un pas desenvolupat com Catalunya es produeixin episodis com el de l' esfondrament al barri del Carmel , tot i comptar amb els informes tcnics necessaris que avalaven de bon principi les obres . 
Aix significa que aquestes coses passen fins i tot en els pasos ms desenvolupats . 
L' Administraci en aquests casos ha de mostrar la sensibilitat necessria vers els afectats , que sn els que hi surten perdent ms . 
Tcnicament , segur que es pot resoldre la situaci creada , per no n'hi ha prou . 
Trobar-se segur a casa requereix tenir cobert l' aspecte ms tcnic , per tamb el psicolgic . 
Per aix , s fonamental comptar amb tot el suport dels serveis socials i , si cal , tenir les garanties tcniques de professionals triats pels mateixos afectats . 
De manera que , quan arribis a la nit a casa puguis dormir tranquil . 
Sortosament no hi ha hagut desgrcies personals i per tant tot plegat ha de servir perqu en les moltes obres que s' han de fer a Barcelona durant els propers anys com la lnia 9 del metro , el tnel del TGV o l' ampliaci de les lnies 2 , 5 i 4 , s' extremin les mesures i es coneguin perfectament quins sn els passos i les garanties . 
Noms aix permetr preservar la confiana de la ciutadania en l' administraci que faci el tnel del TGV ( Estat ) o el metro ( Generalitat ) . 
L' Ajuntament , per la seva banda , com a administraci ms propera al ciutad , ha de garantir el bon funcionament de la ciutat i vetllar pels seus ciutadans . 
Segon tinent d' alcalde de Barcelona . 
La Urbana de Sant Mart es traslladar a una fbrica . 
Jordi Mumbr . 
02.02 . 
2005 03 : 49 h . 
La comissaria de la Gurdia Urbana que ara hi ha al carrer Sant Joan de Malta amb la Gran Via es traslladar l' any 2006 al carrer d' Espronceda , 148 , a l' alada de Pere IV . 
El regidor del districte , Francesc Narvez , va explicar que l' anterior comissaria es va installar quan prcticament ni existien els carrers del Poblenou i va defensar que la nova ubicaci est ms ben connectada amb tots els barris , la qual cosa permetr arribar abans en cas d' urgncia . 
La nova comissaria estar situada dins de la nau de l' antiga fbrica d' Oliva Arts que durant uns mesos va estar ocupada per famlies gitanes . 
La comissaria es construir amb un programa d' Escola Taller . 
Queixes per la falta de seguretat a les terminals de trnsit de l' aeroport . 
Oriol Clavell . 
02.02 . 
2005 02 : 34 h . 
Els usuaris fan llargues cues per passar els controls i un cop a l' rea de botigues tenen accs a objectes que podrien ser usats com a armes . 
Els usuaris de l' aeroport de Barcelona pateixen diriament les llargues cues que es formen per passar l' arc de seguretat que dna accs a les terminals de trnsit i que en algun cas han provocat la prdua d' avions per part de passatgers retinguts en els controls. 
El zel dels agents prohibint l' entrada amb objectes com armes blanques o fulles d' afaitar , contrasta amb el que desprs es pot adquirir lliurement en la zona de botigues de les terminals de trnsit on s' esperen els passatgers fins que arriba l' hora d' embarcar . 
Dos periodistes d'Onda Rambla van comprovar ahir com un cop superat l' arc de seguretat , podien amagar-se un ganivet d' un dels restaurants de l' interior de les terminals de trnsit o com no tenien problemes per comprar a les botigues d' aquestes rees fulles d' afaitar , tallaungles o ampolles de vidre , que trencades poden convertir-se en una arma perillosa . 
Entre aquesta zona de botigues i l' avi no hi ha cap ms control de seguretat . 
Els mateixos agents de la Gurdia Civil van manifestar aquesta contradicci . 
Un d' ells va reconixer : s absurd . 
Nosaltres traiem els objectes contundents i aqu els poden comprar . 
L' agent va apuntar que els que s' han de queixar sn les persones del carrer i va assegurar que hi ha molta gent que ja ho fa . 
Les dependentes tamb van reconixer aquest fet i van afirmar que AENA era conscient de tot el que venen . 
Els responsables d' AENA van declinar fer declaracions sobre aquesta qesti . 
02.02 . 
2005 02 : 38 h . 
Hi havia un pas on esmolaven les eines , per quan arribs un altre juny , i donaven bons cops de fal des dels temps dels almogvers , que , malgrat la tecnologia , conservaven costums ancestrals com el poder dels gremis . 
Aix , han estat 23 anys veient com les previsions meteorolgiques , fetes amb una gran profusi de mapes , radars i altres estris , esdevenien fum a mitja setmana perqu no tingussim por de sortir de cap de setmana . 
Era aix un regal del president que no se n' anava mai , preocupat per la salut psicolgica dels seus sbdits com a tals els considerava vist el paternalisme del seu tracte que , al seu parer , mereixien poder relaxar-se el cap de setmana en entorns diferents dels quotidians , o estava inquiet perqu no els manqus el nivell cultural que s' acumula viatjant ? 
No ! 
Desenganyeu-vos . 
La qesti era molt ms medieval . 
La qualificaci de bon o mal temps no tenia a veure amb la sequera o altres fenmens , o a la seguretat de les persones , sin amb que a l'estiu s' omplissin els hotels de la costa i a l'hivern els de muntanya . 
30.000 pessetes a la tauleta de nit . 
E. Sevillano . 
02.02 . 
2005 02 : 44 h . 
La seu a Barcelona del Banc d' Espanya fa cada dia 150 operacions de canvi de pessetes per euros . 
Tres anys desprs de l' entrada en vigor de la moneda europea , encara sn molts els que tenen pessetes a casa . 
Alguns les van guardar en un atac de nostlgia ; 
altres , com a objecte de collecci i molts , com la Rosa Ferr , ni tan sols sabien que un jersei vell pot amagar un bitllet de 5.000 pessetes . 
El vaig trobar fent neteja , mentre dubtava si llenar-lo o no , va explicar . 
Com en el seu cas , una casualitat va fer que una altra dona trobs un petit tresor a casa . 
Oblidats al fons del calaix d' una tauleta de nit va descobrir sis bitllets de 5.000 pessetes , ms de 260 euros que , evidentment , no podia deixar perdre , comentava ahir mentre esperava el seu torn per canviar-los . 
El Banc d' Espanya fa cada dia a Barcelona 150 operacions de canvi de pessetes . 
Segons les seves dades , encara no s' han canviat 318.000 milions a tot l' Estat . 
Sembla una quantitat astronmica , per no arriba al 4 de les que circulaven quan va entrar en vigor l' euro . 
En el cas de les monedes , un ter encara no s' han retornat . 
Si les busqus , segur que en trobaria moltes , explicava ahir el Josep , que duia un bon grapat . 
Deixant a banda nostlgics i colleccionistes , el fet que valguin menys que els bitllets i que l' oficina de Barcelona sigui l' nica a Catalunya ha fet que molta gent no hagi pensat en canviar-les . 
L' inters dels homes per la imatge fa augmentar les operacions d' esttica . 
Artur Zann . 
02.02 . 
2005 02 : 50 h . 
Ells ja se sotmeten a una de cada quatre intervencions de cirurgia . 
Un 25 de les operacions de cirurgia esttica que es fan ara mateix corresponen a homes . 
Ha deixat de ser una moda espordica per convertir-se en una tendncia clara , va explicar ahir a el 20 MINUTOS el doctor Josep Maria Palacn , cirurgi plstic de la clnica Teknon . 
Els excessos de teixits als ulls sn la principal preocupaci dels homes que passen per consulta . 
Donen un aspecte cansat , i ells no volen oferir una imatge dolenta . 
Els segueix la papada , que apareix per herncia gentica . 
L' acumulaci de greix tamb els preocupa : tant a la panxa com al pit , que molesten si es vol lluir un bon cos durant l' estiu . 
El perfil s ample i abasta totes les edats , i s' ha generalitzat entre la majoria de classes socials . 
Els joves pregunten ms pel greix en zones molt concretes ( panxa , pits . 
) , els homes d' entre 35 i 40 anys , per les bosses als ulls , i , finalment , els de 50 i ms , per rejoveniments facials . 
Darrere de coses d' aquest tipus en un home sol haver-hi la influncia de la parella i la voluntat de donar una bona imatge , va assegurar el doctor Palacn . 
Ms dones entre els adolescents . 
Quatre de cada cinc adolescents d' entre 15 i 18 anys que es fan la cirurgia esttica sn dones . 
Elles volen eliminar greix a les cames i augmentar el volum dels pits ; 
ells , canviar l' aspecte de les orelles i reduir les mames . 
Els experts atribueixen en el cas dels joves una relativa explosi al model que imposa la televisi , i critiquen la permissivitat de molts pares , que ho veuen com una compensaci per les bones qualificacions . 
5 preguntes sobre el canvi d' aspecte . 
1 Quina diferncia hi ha amb les dones ? 
Ells van a la consulta amb les idees ms clares ( no pregunten tant ) i exigeixen rapidesa en l' actuaci dels cirurgians , ja que no poden dissimular l' operaci ( per exemple , als ulls ) . 
 Qu val una operaci ? 
Els preus varien molt , segons professionals i tipus d' operaci , per una operaci per reduir les bosses pot valer ms de 3.000 euros . 
3 Amb qu cal anar amb compte ? 
Es recomana , abans d' operar-se , consultar al collegi oficial sempre si el metge est reconegut com a especialista en cirurgia plstica reparadora i esttica . 
4 Qu es guanya ? 
La millora s tant fsica ( eliminaci del defecte ) com psquica . 
5 Sempre s' ha d' operar ? 
No . 
Si el que es vol s realar la punta del nas als 15 anys , s millor fer un plantejament psquic . 
La marihuana no s cap orgia . 
Marta Rodrguez . 
02.02 . 
2005 03 : 08 h . 
El Grup gata , format per dones amb cncer de mama , va tenir en Magda Oranich un altaveu meditic en la seva reivindicaci en l' s teraputic de la marihuana anys abans que li diagnostiquessin , ara en fa cinc , un tumor . 
El Grup gata , format per dones amb cncer de mama , va tenir en Magda Oranich un altaveu meditic en la seva reivindicaci en l' s teraputic de la marihuana anys abans que li diagnostiquessin , ara en fa cinc , un tumor . 
Per fi arriba la marihuana teraputica . 
S , es una bonssima notcia que fa anys que espervem . 
Per qu s important ? 
No vull fer demaggia i dir que amb el cnnabis tot ser meravells . 
Hem de potenciar molt la investigaci . 
Per pot millorar la qualitat de vida dels pacients . 
No entenc que alg es pugui oposar al cnnabis teraputic si permet que alleugi els dolors o marejos de la quimioterpia o l' esclerosi . 
Noms que una persona entre mil millori en qualitat de vida , ja val la pena . 
Va tastar la marihuana durant la quimioterpia ? 
S , la fregia . 
El meu oncleg de l' hospital de la Vall d' Hebron em va recomanar que poss l' herba a la paella i la sucava amb pa . 
Si la marihuana es dispensa a farmcies es desdramatitza el seu s per als pacients que han de buscar el cnnabis d'amagat ? 
Segur . 
No tindran la sensaci que estan fent alguna cosa prohibida . 
Hi ha dones que em truquen per saber on aconseguir marihuana . 
Algunes pregunten els fills o nebots . 
Per hem de saber transmetre que la marihuana teraputica no s celebrar cap orgia . 
s partidria que aquest nou s serveixi per incidir en el debat de la despenalitzaci de la marihuana ? 
La societat no est encara prou madura per aix . 
Crec que abans hi hauria d' haver un major consens internacional . 
Sobredosi de vacuna . 
Marta Rodrguez . 
02.02 . 
2005 03 : 09 h . 
Jutgen una infermera per administrar una vacuna 20 vegades superior a l' estandaritzat . 
Ana va entrar a una clnica per protegir-se contra la tubercolosi , per un error va fer que sorts amb un excs de bactries que equivalia a 20 dosis . 
La sobredosi de bacils ha portat la infermera monja a enfrontar-se a una pena de 10 caps de setmana d' arrest i 18 mesos d' inhabilitaci i a la jove a un llarg tractament psicolgic . 
Per a la fiscal , la religiosa va concrrer en una imprudncia greu en punxar sense demanar la indispensable recepta mdica ni saber tan sols que la xeringa havia de ser intradrmica i no subcutnia . 
Em vaig refiar d' ella ( de la noia ) , em va donar confiana , va dir l' ATS per tota justificaci . 
A l' Ana la punxada li va canviar la vida i la va obligar a iniciar un tractament com si tingus tubercolosi . 
El ms greu , va relatar entre plors , va ser la depressi que arrosseg i sentir la marginaci social dels companys . 
Vaig passar de tenir la meva vida a la universitat a evitar anar-hi , va assegurar . 
La reacci , per als forenses , s excessiva , sobretot per a una aspirant a doctora . 
Carlos Rueda Mateos . 
02.02 . 
2005 06 : 08 h . 
Trobo molt b que es prohibeixi fumar . 
De fet , el que haurien de fer s com a Irlanda , que els fan fumar a caravanes . 
Ja est b d' empassar-me el fum de les cigarretes dels altres . 
La postura del no fumador reivindicatiu sempre est mal vista , per la del fumador que ho fa en tots el llocs , no . 
Siguem sincers , tot aquell que ha comenat a fumar era per semblar ms gran o integrar-se en un grup o punyetes similars . 
Noms espero que se'ls acabi acorralant com el que realment sn : drogodependents . 
Noms aix aconseguirem que generacions properes caiguin en la mateixa errada . 
Un sagrerenc . 
La televisi i el seu control . 
Meritxell Cruxent i Hernndez . 
02.02 . 
2005 06 : 14 h . 
Malgrat els esforos del Govern per regular i controlar l' emissi de programes no aptes dins la franja horria infantil , les diferents cadenes televisives fan cas oms i continuen emetent all que els conv per no perdre audincia , sense tenir en compte les persones que es troben a l' altra banda de l' aparell televisiu . 
Per hi ha un plantejament molt ms greu , segons el meu punt de vista , en tota aquesta situaci . 
Per qu s' ha hagut d' arribar a l' extrem d' haver de prendre aquestes mesures ? 
Quin control estan exercint els pares sobre els seus fills davant tota aquesta problemtica ? 
Vigilen el que veu el seu fill quan engega el televisor ? 
Com a mestra i psicopedagoga sc bastant conscient que la majoria de pares no es preocupen del que veuen els seus fills i del que aix pot suposar per a ells . 
Plantegem-nos , doncs , on s el focus del problema , si en els continguts que es veuen actualment a la televisi , si en la permissivitat de la majoria dels pares o en totes dues coses . 
Millores per als mestres . 
Pilar Sendra Reguart . 
Rub . 
02.02 . 
2005 06 : 15 h . 
Sc professora interina i feia molt de temps que estava resignada a creure que la nostra situaci estava condemnada a no resoldre's mai . 
Les nostres peticions per millorar les condicions de treball que patem , per garantir-nos una certa estabilitat , perqu se'ns tingus en compte l' antiguitat en la percepci del sou , etc. , sempre queien en sac foradat . 
Ara he pogut observar com les coses han anat canviant , ens hem trobat amb una Administraci ms receptiva a les nostres peticions i s' han comenat a veure les primeres millores que ens han de portar a reduir la precarietat en qu fins ara estvem immersos . 
Em miro amb bons ulls i amb esperana els acords a qu ha arribat la consellera d' Educaci , Marta Cid , amb els sindicats . 
No contempla absolutament tot el que voldrem , s veritat , per amb els pocs avenos , per no dir nuls , que s' havien aconseguit els ltims anys , aquest acord suposa un salt endavant gegant . 
Les paraules sovint se les emporta el vent , per ara no comptem noms amb paraules . 
Tenim el comproms per escrit del Departament d' Educaci que amb tres anys es convocaran gaireb 10.000 llocs nous d' oposicions i que , de moment , els que portem anys treballant com a professores i professors tindrem una plaa assegurada , a l'espera que des de Madrid facin canvis al sistema d' oposicions perqu se'ns valori el temps que ja hem treballat a l' Administraci com a interins . 
Si aconseguim aix ltim , tindrem assegurades la major part de les demandes que portem fent durant anys i anys . 
Els botiguers demandaran GISA pels danys i les prdues . 
Silvia Colom . 
03.02 . 
2005 01 : 43 h . 
Botigues tancades . 
Els comeros afectats per l' enderroc del Carmel demandaran l' empresa GISA i les administracions per danys i perjudicis . 
Tal com va anunciar ahir a 20 MINUTOS el president de l' Associaci de Comerciants del Carmel Centre , Josep Maria Mas . 
Encara hi ha unes 50 botigues tancades , va explicar . 
Per a Mas , aquest fet els est provocant una srie de prdues econmiques , sense oblidar els danys materials que han patit una vintena de comeros . 
L' associaci obrir una oficina amb advocats per atendre tots els establiments i recopilar aix les dades per a la demanda . 
Mas va explicar que tots els comeros sn familiars i els propietaris viuen a la zona . 
Hi ha ms d' un cas de propietaris doblement afectats que s' han trobat sense casa i sense negoci . 
Giuliani . 
03.02 . 
2005 01 : 44 h . 
Clos , potser amb la mala conscincia de no haver anat a temps a veure els vens desallotjats al Tur de la Peira per culpa d' unes obres municipals , va voler crrer la setmana passada fins al Carmel per atendre els desallotjats pel crter del metro . 
Va voler emular Rudolph Giuliani , l' alcalde de Nova York durant el 11 S , i va cometre l' error de convertir-se en nic interlocutor sobre el terreny d' uns fets sobre els quals l' Ajuntament no tenia ni t cap responsabilitat . 
Qui la t sn els seus companys de partit a la Generalitat . 
I s clar , al voler ser el focus de la notcia , s' ha convertit tamb en el centre de les crtiques . 
Vens del Casc Antic munten gurdia per evitar enderrocs . 
Silvia Colom . 
03.02 . 
2005 01 : 47 h . 
Reclamen la rehabilitaci de tres edificis i la construcci d' una residncia d' avis . 
Denuncien que es pot trencar l' eix comercial i l' estructura medieval del barri . 
Vens i comerciants del barri de Sant Pere i Santa Caterina , al districte de , Ciutat Vella s' oposen a l' enderrocament de tres finques situades als nmeros 70 , 72 i 74 del carrer Sant Pere i han muntat gurdia per evitar que es tirin a terra . 

Els  nens  vnen  de  Pars .   
  Cristina  Robredo,  Pars.   
  
  Vol  turstic. 
  Van  contractar  un  vol  turstic.   
  
  El  cap  d'  Estat  vol  aconseguir  el seu  objectiu. Volen  que  l'  Estat  faci  acte  de  presncia  a  les  escoles.  El  cap  d'  Estat  ha  visitat  la  zona  afectada  pel  terratrmol.  
  Volen  que  l'  Estat  faci  acte  de  presncia  a  les  escoles.  En va  agafar  una  i  la  va  
  llenar  contra  la  paret.   
  No  en  va  veure  cap,  d'  aquestes,  per  en  vam  trobar  una  que  ens  va  agradar  molt.  
  Ens  van  prometre  moltes  coses,  per  al  final  ens  van  enganyar.  
  Ens  va  semblar  evident  que  la  vida  ens  compensaria.   
  
  Ha  sortit  un  sol  esplndid. A ms,  aquest  tipus  d'  espectacles, amb  un  cert  aire  romntic,  tenen  l' avantatge  que  van  adreats  a  tothom.    
    
    
  Em  fa  mal. A  molts  els  deu  haver  sorprs.  Als  deu  homes  els  deu  haver  costat  molt  arribar.  
  Els  deu  agradar  molt tot  aix. I  poden  explicar  molt  b  la  histria.  
    
  Hola ,  com  va  tot?  Va  b  la  cosa?  Com  et  va  la  vida?  Va  tot  molt  b,  grcies.  
  Est  invertint  molts  diners  i  est  comprant  bons  del  tresor  americ.  
  En  el  pot  petit  hi ha  la  bona  mel.  
  La  temporalitat  de  cadascuna  de  les  coses  que  fem,  el  fet  que  passin  de  llarg, la  immediatesa  i  brevetat  del  present,  la  impossibilitat  de  dir-lo,  d'explicar-lo, ens  obliga  al  passat.  A  abocar  el  pensament  uns  segons  o  vint  anys  enrere.  Estan  disfressades  de  confuses  defenses  de  l'equilibri . I  ell  qu  creu?  
  No  s  qu  vols. El lder del PP catal va criticar que tant Maragall com Carod s'oblidin de quines sn les seves responsabilitats. Qui ha ordenat posar aquestes bombes i qui les ha collocat ha de saber que tamb poden provocar la mort de persones que noms desitgen viure en llibertat. En aquest univers de tensions i de fotografies sembla que qui no plora, no mama. Les generacions que vnen no tenen ja la ms mnima idea de qu va ser el Manifest, ni de qu va representar Karl Marx en la histria. Ho diu, amb recana, alg que no ha estat mai marxista.  
    
  Jo t' explico qui sc en cada conversa, en cada article, en cada llibre. La diferncia negativa no t gaire importncia, per contrasta amb l' exercici anterior, en qu la mitjana va enregistrar un increment del 10. Evidencia la feblesa actual, qui sap si momentnia o no, del grup terrorista. Mentre hi hagi qui pensi que noms la pressi de morts i atemptats podrien forar una altra definici de l' Estat, hi haur violncia. s un deute envers tots aquells qui perderen la vida per defensar els ideals de la democrcia. Voldria venir a explicar als arrestats qui era el seu pare? Entre tanta emoci, no quedava clar qui eren els protagonistes. 
  Est  anant  fora  b  i  estem  contents. 
    
  No  han  perdut  fora  econmica. s  fora  econmic. Ha  sonat  amb  fora  la  possibilitat  d'una  reuni. 
  Ha  sonat  amb  fora  la  possibilitat  d'una  reuni. Aix  va  b,  les  coses  van  b. 
  Feu  el  favor  de  mirar,  perqu  sou  despistats.  Avui  sona
  amb  fora  la  msica  tot i que no  t  gaire  fora  als
  braos. 
Es  gira  cap a  la  porta  i  veu  que  acaben  d'entrar  els  altres. i  creu  en  bruixes  i  veu  fantasmes. i  creu  en  bruixes  i  veu  fantasmes. 
    i  creu  en  bruixes  i  veu  fantasmes. Pensa  massa  i  creu  en  bruixes  i  veu  fantasmes. 

Aquest noi no ha tingut massa amor. Ahir no vam tenir massa bon dia. Avui ha fet un bon dia i dem segur que tindrem molt bon dia. Bon dia, Anna!
Ella la veu aix. Ella sempre la veu malament. Ella sempre la veu.